el basar de les espècies

The Pioneer Anomaly

Buscant música per al darrer podcast em vaig trobar amb una cançó que portava un nom ben curiós: «The Pionner Anomaly», de JT Bruce, que podeu escoltar al final del post. I m’ha encantat que el músic haja posat un nom tant científic a una cançó. Tot pensant a on ho havia llegit per primera volta, al final me n’he recordat: de cal mestre Centpeus!

Per als vagarosos, vos copio un extracte del post en què ho explica tot amb pèls i senyals:

Mica a mica, els tècnics de la missió es van adonar que les naus no seguien les trajectòries correctes. Hi havia una petita, molt petita desviació que no podien explicar. Un fenomen que es va conèixer com la “Anomalia Pioneer”.

El que passa és que la sonda sembla que s’estigui frenant lleugerament. Com si una força gravitacional l’empenyés una mica cap al Sol. Un efecte molt petit, però que fa que les naus es trobin a 400.000 km de l’indret on suposadament haurien d’estar. Tenint en compte la immensitat del viatge que han fet, la diferència és minúscula, però hi és, i requereix una explicació.

Al principi es va pensar que potser era l’efecte d’un planeta no identificat que sumés la seva gravetat a la del Sol i afectés a la Pioner 10. Però no podia ser, ja que la Pioneer 11 patia el mateix fenomen, i les dos naus viatgen en direccions oposades del sistema solar.

També es va analitzar el disseny de les naus. Potser tenien alguna pèrdua de gasos, que afectes els sistemes de transmissió? Però de nou, el resultat va ser negatiu.

Aleshores es van començar a buscar explicacions més imaginatives. La gravetat es comporta diferent quan estem lluny del Sol?, la geometria de l’espai es modifica una mica? I ha algun tipus de matèria o de radiació desconeguda que afecta les naus?

De moment encara no hi ha resposta.

(Per cert, vos havia dit que a l’octubre tindrem nou llibre centpeusià?)

.

2 thoughts on “The Pioneer Anomaly

  1. Jacme

    la història de les Pionner i de les seues companyes estel·lars sempre m’ha atret, i quan me’n vaig enterar de l’anomalia se’m va dibuixar un somriure: fins i tot quan pareix que ja no són operatives ens faciliten coneixements!

    una besada! 😛

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *