Apr 27th, 2009 by Jacme
Guittone d’Arezzo · «Con più m’allungo»

Avui acabarem la sèrie de podcasts que dediquem al llibre Deu poemes universals amb un text ben amoròs. Es tracta d’un sonet de Guittone d’Arezzo que es troba dins del volum Sonets d’amor, editat per Obrador Edèndum i PURV, i que es troba a cura d’Eduard Vilella.

La música que podeu escoltar-hi és ben trobadoresca. De la Itàlia del segle XIV i d’autor anònim, la cançó es titula Belicha, i està interpretada per Mediva.

Con’ più m’allungo, più m’è prossimana
la fazzon dolce de la donna mia,
che m’aucide sovente e mi risana
em’àve miso in tal forsennaria,
che, ’n parte ch’eo dimor’ in terra strana,
me par visibil ch’eo con ella sia,
eor credo tale speranza vana
ed altra mi ritorno en la follia.
Così como guidò i magi la stella,
guida me sua fazzon gendome avante,
che visibel mi par e incarnat’ella.
Però vivo gioioso e benistante,
ché certo senza ciò crudele e fella
morte m’auciderea immantenante.

* * *
Com més m’allunyo, més se m’atansa
el dolç semblant de la meva senyora,
que em mata sovint i em cura,
i m’ha posat en tal deliri,
que mentre jo em trobo en terra estranya,
em sembla com si estigués amb ella;
i tan aviat crec vana aquesta esperança
com torno a viure aquesta bogeria.
Tal com l’estel va guiar els mags,
em guia el seu semblant precedint-me,
com si fos visible i present de carn i ossos.
Per aquesta raó visc joiós i feliç,
perquè sense això em mataria
a l’instant una mort cruel i pèrfida.
Guittone d’Arezzo (a prop de 1235-1294): És considerat el poeta italià més influent abans de Dante. L’entrada a mitjana edat en un orde religiós suposa un punt d’inflexió en el seu estil poètic, ja que abandona la poesia amorosa per dedicar-se als poemes d’inspiració eticoreligiosa.

Read the full post and comments »
Apr 21st, 2009 by Jacme
Edgar Allan Poe · «Annabel Lee»

Una altra de les obres de l’antologia Deu poemes universals és la que us presentem avui en format de podcast. L’autor n’és l’Edgar Allan Poe, un habitual dels nostres podcasts (si voleu, podeu escoltar Somni o El corb). El poema, pòstum, possiblement inspirat en la que va ser la seva dona Virginia, ha generat un bon flux de ressonàncies culturals al llarg del temps.

La música que sentireu és del romàntic Debussy, qui es va inspirar en els relats de Poe en algunes de les seues obres. En este cas es tracta de la peça Canope, interpretada per Ivan Ilic.

Annabel Lee
Fa molts i molts anys,
En un regne a prop del mar,
Hi vivia una donzella coneguda
Amb el nom d’Annabel Lee;
I aquesta donzella no vivia amb un altre pensament
Que no fos estimar i ser estimada per mi.
Jo era un nen i ella era una nena,
En aquell regne a prop del mar:
Però nosaltres ens estimàvem amb un amor que era més que amor,
Jo i la meva Annabel Lee;
Amb un amor que els serafins alats del cel
Ens envejaven a ella i a mi.
I aquesta va ser la raó per la qual, fa temps,
En aquell regne a prop del mar,
Un vent va sortir d’un núvol, i va refredar
La meva bella Annabel Lee;
Per això els parents del seu llinatge van venir
I van prendre-me-la,
Per silenciar-la en un sepulcre
En aquell regne a prop del mar.
Els àngels, que no eren ni la meitat de feliços al cel,
Ens van envejar a ella i a mi
—Sí!—; aquesta va ser la raó per la qual (com tots els homes saben,
En aquell regne a prop del mar)
El vent va sortir d’un núvol a la nit,
I va refredar i assassinar la meva Annabel Lee.
Però el nostre amor era molt més fort que l’amor
Dels que eren més grans que nosaltres
— I més savis—
I cap dels àngels de dalt del cel,
Ni dels dimonis de sota del mar,
Podrà mai separar la meva ànima de l’ànima
De la bella Annabel Lee.
Perquè la lluna mai brilla sense portar-me somnis
De la bella Annabel Lee;
I les estrelles mai resplendeixen sense que vegi els ulls brillants
De la bella Annabel Lee;
I per això, tota la nit, la passo al costat
De la meva estimada, de la meva estimada, de la meva vida i de la meva esposa,
En el seu sepulcre a prop del mar,
En la seva tomba a la riba del mar.

Versió en anglès.

Edgar Allan Poe (1809-1849): Tot i que va escriure novel·la i poesia, aquest
autor nord-americà és més conegut pels seus relats fantàstics. És un precursor tant
de la novel·la de ciència ficció com de la novel·la policíaca.

Read the full post and comments »
Apr 20th, 2009 by Jacme
Bram Stoker · «El secret de l’or que creix»

Avui és el darrer dia per presentar les vostres creacions al Concurs de relats curts de terror d’Hespèria. I com que teníem ganes de fer-vos un petit regal, us oferim un conte, El secret de l’or que creix, de Bram Stoker (i així aprofitem per commemorar el 97è aniversari de la seva mort).

Es tracta d’una traducció casolana, feta per mi mateix. Així que us demano que dispenseu les errades que hi pugueu trobar (evidentment, estic obert a correccions que em vulgueu apuntar). Com que l’anglès no el domino gaire, vaig agafar la versió francesa del conte que podeu trobar en este llibre.

A la coberta hi he posat una obra de Francisco de Goya, titulada La duquesa de Alba peinándose. Encara que no hi ha cap relació entre el pintor i l’escriptor crec que fent volar la imaginació, si llegiu el conte, no us serà del tot estrany que la il·lustració que apareix al conte sia la d’una dona…

El podeu descarregar en format pdf, llegir en línia, o comprar en paper a lulu o a bubok.

Read the full post and comments »
Apr 18th, 2009 by Jacme
Olavo Bilac · «Via Láctea»

Si us passeu per la Fira Literària de Jesús avui o demà, us podeu fer amb un exemplar en paper del llibre Deu poemes universals (o també us el podeu descarregar aquí). Entre els poemes de l’antologia hi podreu trobar un sonet d’Olavo Bilac, i este mateix sonet és el que podeu sentir al podcast d’avui, llegit per una alumna de la URV.

La música que l’acompanya és del mateix país que el poeta, són els Camerata Brasileira amb la cançó Noves Fora.

Via Láctea
Dormes… Mas que sussurro a umedecida
Terra desperta? Que rumor enleva
As estrelas, que no alto a Noite leva
Presas, luzindo, à túnica estendida?
São meus versos! Palpita a minha vida
Neles, falenas que a saudade eleva
De meu seio, e que vão, rompendo a treva,
Encher teus sonhos, pomba adormecida!
Dormes, com os seios nus, no travesseiro
Solto o cabelo negro… e ei-los correndo,
Doudejantes, subtis, teu corpo inteiro…
Beijam-te a boca tépida e macia,
Sobem, descem, teu hálito sorvendo…
Por que surge tão cedo a luz do dia?!…

Via Làctia
Dorms… Però quin xiuxiueig
La terra humida desperta? Quin rumor aixeca
Les estrelles immòbils, que l’alta nit porta
Lluint una túnica estesa?
Són els meus versos! Palpita la meva vida
En les ànsies que el sentiment d’enyorança eleva
De dins meu, i que van, trencant la treva,
Vull omplir els teus somnis, coloma adormida!
Dorms, mostrant els pits, en el coixí
El teu cabell negre deixat anar, mira’l, corrent
Subtil pel teu cos sencer.
Et besen la boca tèbia i carnosa,
Mentre pugen i baixen i captiven el teu alè.
Per què es fa tan aviat de dia?
Olavo Bilac (1864-1918): Va pertànyer al moviment parnasianista brasiler i va
ser un gran activista literari. Els temes més recurrents dels seus poemes eren les
estrelles i l’amor. Acostumava a escriure sonets.

Read the full post and comments »
Apr 16th, 2009 by Jacme
Diversos autors · «Deu poemes universals»

Si teniu ganes de llegir poesia (però no massa) ja teniu al vostre abast el llibre Deu poemes universals, editat per Publicacions URV. Hi podreu trobar deu poemes en deu llengües diferents, d’Arthur Rimbaud, Yunus Emre, Mihai Eminescu, Edgar Allan Poe, Jaroslav Vrchlicky, Guittone d’Arezzo, Rainer Maria Rilke, Olavo Bilac, Rubén Darío i Joan Salvat-Papasseit.

El llibre parteix de les lectures multiculturals de poemes que cada any organitza el Servei Lingüístic de la URV per la Diada de Sant Jordi. En estes, els alumnes nouvinguts a la universitat que estan aprenent català i castellà llegeixen poemes dels seus països d’origen. Així que vam pensar que una bona manera d’atansar estes lectures al públic en general era fer-ne un llibre electrònic, de descàrrega gratuïta, que contingués una mostra d’estos poemes (amb la seua corresponent traducció al català).

El llibre en paper el podreu trobar estos dies a les llibreries del Gremi de Llibreters del nostre territori, als instituts de les nostres comarques, i a les biblioteques dels diferents campus de la universitat.

També en podreu trobar a les diferents presentacions del llibre que es faran els propers dies. La primera serà dins del marc de la Fira Literària de Jesús, el dimenge 19 a les 13 h, i comptarem amb la presència de l’escultor que ha cedit la peça que il·lustra la coberta del llibre, el Joaquim Espuny. I el mateix dia de Sant Jordi n’hi haurà un parell: a Tarragona a la sala de graus del Campus Catalunya a les 16.30 h, i a Reus al Centre de Lectura a les 18 h.


Read the full post and comments »
Apr 15th, 2009 by Jacme
Compartir lectures a l’hora d’internet

Entre les activitats de la III Fira del llibre Joan Cid i Mulet que se celebrarà a Jesús, el divendres a les 21 h teniu una cita inel·ludible. Les Nits a l’àtic es traslladen de seu, i la xerrada es durà a terme en el marc literari de la Fira.

Podrem assistir a una taula redona enfocada al gust per compartir lectures i com la xarxa dóna noves eines per fer-ho. El programa serà el següent:

  • Del prestatge de casa a la lleixa virtual: la biblioteca personal a la xarxa a càrrec de Núria Gallart, cap de la Biblioteca Universitària de Sabadell.
  • A continuació la taula rodona: Compartir lectures a l’hora d’internet, amb la participació de: Rafa Santiago, del club de lectura de Tarragona; Jesús Tibau, del club lectura de Tortosa; i Joana Serret, del club de lectura d’Amposta
    • Cloenda: tertúlia acompanyada amb copa de cava a peu dret

    Com sempre, es podrà seguir per vídeo i xat a través de la web d’àtic2, i si us hi voleu escapar analògicament la xerrada se celebrarà aquí.

    Read the full post and comments »
    Apr 14th, 2009 by Jacme
    Arthur Rimbaud · «Sensation»

    Rimbaud és un altre dels poetes presents al llibre Deu poemes universals que es presentarà este diumenge a la Fira Literària de Jesús. I de Rimbaud també en tenim un podcast, llegit en llengua francesa, i en femení, que tot seguit podeu escoltar.

    La música que acompanya el poema és de l’andorrà Albert B, i es tracta de la cançó Trouble in mind.

    Sensation
    Par les soirs bleus d’été, j’irai dans les sentiers,
    Picoté par les blés, fouler l’herbe menue:
    Rêveur, j’en sentirai la fraîcheur à mes pieds.
    Je laisserai le vent baigner ma tête nue.
    Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
    Mais l’amour infini me montent dans l’âme,
    Et j’irai loin, bien loin, comme un bohémien,
    Par la Nature, —heureux comme avec une femme.

    Sensació
    En les nits blaves d’estiu, aniré pels camins,
    Picat pels blats, xafaré l’herba petita.
    Somiant, sentiré la seva frescor en els meus peus.
    Deixaré que el vent banyi la meva testa nua.
    No parlaré, no pensaré res:
    Però l’amor infinit em pujarà per l’ànima.
    I me n’aniré lluny, ben lluny, com un bohemi
    Per la Natura —feliç com amb una dona.
    Jean Arthur Rimbaud (1854-1891): És un poeta precoç: escriu Una temporada a l’infern amb només 19 anys. La seva poesia oscil·la entre el simbolisme i el decadentisme, i forma part de la generació de poetes maleïts francesos.

    Read the full post and comments »
    Apr 12th, 2009 by Jacme
    Rainer Maria Rilke · «Der Panther»

    Queden pocs dies per a la Fira Literària de Jesús (div., dis. i diu.). I és que és en el marc d’esta fira, el diumenge, on es presentarà el llibre Deu poemes universals, editat per Publicacions de la URV.

    La propera setmana el llibre ja estarà disponible a la xarxa, però mentrestant, i per anar fent boca, calentarem els motors amb un podcast. Es tracta d’un dels poemes que es troben a l’antologia, de RM Rilke, i que està llegit per una estudiant en la seua llengua materna, l’alemany. (No patiu, que el llibre a més a més de portar la versió original té una traducció al català dels poemes!)

    La música que l’acompanya és de Clara Schumann. Es tracta del Trio in g op 17 – Allegro moderato interpretat per Streicher Trio.

    Der Panther
    Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
    so müd geworden, daß er nichts mehr hält.
    Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
    und hinter tausend Stäben keine Welt.
    Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
    der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
    ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
    in der betäubt ein großer Wille steht.
    Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
    sich lautlos auf —. Dann geht ein Bild hinein,
    geht durch der Glieder angespannte Stille —
    und hört im Herzen auf zu sein.

    La pantera
    Del caminar de les barres s’ha cansat tant
    La seva mira, que ja res deté.
    És com si hi hagués mil barres
    I darrere de mil barres cap món hi hagués.
    El suau caminar de passos inflexibles i forts,
    Que gira en el més petit cercle,
    És com una dansa de força al voltant d’un centre
    En què s’aixeca una gran voluntat paralitzada.
    Només a vegades s’obre el vel
    De les Pupil·les. Llavors les penetra una imatge,
    Recorre la tensa quietud dels seus membres
    I en el cor la seva existència acaba.
    Rainer Maria Rilke (1875-1926): Reconegut poeta austríac que escriu tant poesia com prosa lírica. L’any 1922 finalitzarà dues de les seves obres més importants Elegies de Duino, iniciada una dècada enrere, i Sonets a Orfeu.

    Read the full post and comments »
    Apr 10th, 2009 by Jacme
    Andreu Carranza · «El llibre de les set xibeques»

    Un dels autors ebrencs a qui tard o d’hora li havia de tocar el número als podcasts d’asteroides és a l’Andreu Carranza. Encara que coste de creure, ja fa molts mesos que tinc el llibre i el fragment triat, només em calia trobar una melodia que s’ajustés a l’efecte que li volia donar.

    El text que sentireu és del Llibre de les set xibeques. Segurament ell no hauria escollit este llibre (segurament el deu trobar primerenc), però per a mi és un llibre molt especial, ja que va ser amb este llibre que el vaig descobrir. Sense comptar que em va fascinar des del primer moment: s’hi barreja fantasia, ciència-ficció i realitat social (la lluita antinuclear i la història de l’Ebre).

    La música que l’acompanya és el segon moviment de la novena simfonia de Dvořák. I m’agrada molt, ja que em recorda el lent pas del riu i els sinuosos meandres per on s’escola…

    Ramonet i els seus amics sospitaven que el Llibre de les set xibeques estava viu. Era un ésser creat de paraules, i cada cop que l’obrien i el tancaven hi apareixien noves històries. Quan passaven una pàgina canviaven totes les frases, es barrejaven i s’ordenaven a l’atzar per a tornar a compondre nous relats, fórmules, remeis i anècdotes de coses reals o imaginàries.

    A la cabana de l’era, un estiu van descobrir els plànols de l’armari del temps. L’orfe de cal Calafat d’improvís recordà el dia de la desaparició del seu avi. Motoret s’apressà a calcar els dibuixos, però una ràfaga de vent tancà el llibre de cop i aquelles planes es van perdre per sempre més. Motoret maleïa el vent, però restà obsedit cercant els plànols d’aquell armari que la seva ment representava com un moble de calaixos infinits, plens de rellotges, on es guardaven els anys.

    Read the full post and comments »
    Apr 8th, 2009 by Jacme
    Concurs de podcasts: Què m’expliques?

    El Toni Sellas ens avisava l’altre dia que a Catalunya Ràdio han engegat un concurs de podcasts. I el dilluns, que em vaig trobar al Tomàs de mossegalapoma em va vindre al cap que n’havia de fer un post!

    Crec que és una molt bona iniciativa, la de Catalunya Ràdio, a la qual segurament s’hi sumaran alumnes d’arreu del territori que treballen amb podcasts. Però a la qual també ens hi podem sumar els podcasters catalans habituals, i que pot servir per animar a la gent a descobrir esta eina d’internet. Així que ja ho sabeu, agafeu els vostres micròfons i a podcastejar s’ha dit!

    Vols que t’escoltin? Tens coses a dir? T’ho posem fàcil!
    Des de Catalunya Ràdio et volem convidar a participar en el primer concurs de podcast: Què m’expliques?
    Si ets un expert a opinar, explicar, comunicar, fer riure… tens prou motius per enregistrar i participar en el Què m’expliques? Segur que hi tens alguna cosa a dir.
    Per participar-hi necessites: un micròfon, un programa d’àudio per enregistrar el teu espai, idees i ganes d’ensenyar-nos el teu podcast. Tens com a màxim 15 minuts per explicar-nos el que vulguis. Ho has d’enregistrar en MP3 i ens el fas arribar a quemexpliques@catradio.cat. Tens temps fins al 15 de juny. I després, podràs votar el que més t’agradi.
    Aquí tens les bases, llegeix-les abans de participar-hi. I recorda que pots guanyar una gravadora digital Olympus DS 55 i l’emissió del teu àudio dins la programació habitual de Catalunya Ràdio.

    Read the full post and comments »

    Cerca

    Podcast Player