La Terra és redona. I això fa que en un mapa habitual del món no s’hi puguen reflectir de manera exacta les tres dimensions que té, així que és lògic que, a l’hora de representar-la en dos dimensions, hi hagen parers diferents (o tipus de projeccions diferents) amb els seus punts positius i negatius.
La imatge més comuna que tenim en ment de mapa del món és la següent:
Es tracta del mapa Mercator, batejat amb el nom del geògraf del segle xvi, i és la mateixa projecció que utilitzaven els navegants europeus en els temps de la colonització. Podeu comprovar com la forma del mapa de dalt no difereix molt d’esta
Entre altres coses, cal apuntar que el mapa Mercator no reflecteix la vertadera superfície dels continents, i que «curiosament» la línia de l’equador està una mica per baix d’a on hauria d’estar… donant així més importància a l’hemisferi nord.
Amb dades a la mà, podeu comparar la superfície de Groenlàndia (uns dos milions de km2) amb Àfrica (més de trenta). Àfrica, doncs, hauria de ser quinze vegades més gran…
Eurocentrisme? Doncs és clar que sí! Però és bastant lògic si pensem que el geògraf Gerardus Mercator era flamenc i va viure al segle xvi, i que una de les virtuts de la seua projecció és que qualsevol línia recta que s’hi trace marca el rumb real (i amb una senzilla brúixola es podria navegar seguint l’angle que es marque al mapa, aspecte vital per als navegants d’aquell moment).
El 1974 el cartògraf Arno Peters va proposar una nova projecció que respectés les superfícies dels continents, encara que els territoris es vegen una mica deformats. Evidentment, la polèmica estava servida.
Els temps han canviat, ara ¿caldria donar una imatge més «justa» de la realitat? El mapa de Peters se’ns presenta com una manera de rectificar esta interpretació eurocentrista (o nordista) tradicional.
N’hi ha que diuen que cal que reflexionem sobre si el mapa Mercator l’acceptem voluntàriament o se’ns ha imposat, i que pensem com un «senzill» mapa pot contindre missatges subliminals i influir en la percepció del món…
Jo no m’hi capfico tant… em sembla que només cal entendre que cada mapa ha estat creat científicament seguint unes directrius diferents, i a partir d’aquí fer-la tria que més convinga als nostres interessos. Ara, que d’aquí quatre dies segur que en sortirà un de tridimensional, i els mapes que faran servir a escola més aviat es pareixeran a este de la Guerra de les Galàxies…
I a vosaltres? quin de tots us agrada més?