Zoraida Burgos · «Fou un temps estrany»
Avui el podcast tindrà lletra femenina. Si dies abans havÃem parlat d’un parell de poetes que calia tindre en compte, el Manuel Pérez Bonfill i el Gerard Vergés, ara completem la trÃada del nostre panteó particular amb un poema de la Zoraida Burgos.
Tot i que és un poema del llibre Reflexos, jo l’he tret d’un altre que és recopilatori: Escrits del riu. Este llibre me’l va regalar l’amic Nei, amb una dedicatòria que diu «perquè ningú t’escapci mai cap arrel». I és ben cert que cal vetlar, sempre atents, perquè no passe mai…
La música és de Greg Baumont.
Fou un temps estrany. Les gavines
lliscaven sobre el riu, l’intemporal crepuscle, en últim vol.
Jo et llissava les mans sobre l’esquena,
captaire defallent de tèrbols ports.InvertÃem matèries.
Els tamarius s’esfullen
en aiguaforts delicats sobre l’arena,
i amb oreig de fredors trenquen figures reflectides
en rÃtmics grisos, sobre l’aigua incerta.Lúdicament cercà vem altres eixos,
plagià rem, nocturnals, les ratlles de les mans.
Lletres capgirades ompliren els silencis
de nous significats.Austeritats cromà tiques basteixen sòlides essències,
espill enllà .Et penso,
i clamo el goig entre elements primaris.
Molt bona tria. Zoraida Burgos és la gran poetessa de Tortosa. Llà stima que no vulgui tenir més presència pública. L’escoltarem diumenge.
Fantà stic!
no sabia això que dius de la zoraida, emigdi, i sÃ, és una llà stima…
Con emoción intensa, leo el poema que me trae recuerdos de otro tiempo, de otra vida, más feliz, más plena, tenÃa olvidado el nombre,la obra de Zoraida tan apreciada por mi,si soy capaz, buacaré sus libros, si me siento valiente.
à nims pilar!, sigues valenta: segur que el retrobament amb els seus poemes serà magnÃfic! i quan ho hages fet, si vols, ens expliques com ha anat!