Jesús M. Tibau · «El vertigen del trapezista»
Avui canviarem poemes per contes. Fa poc el JM Tibau ha tret el seu nou llibre de contes, titulat El vertigen del trapezista (el títol, manllevat amb permís del «nostre» trapeziste). Fa uns dies va signar trapezistes a Vallderoures, i l’Octavi m’ha fet arribar un exemplar signat. I ara que comencen les presentacions en el món analògic, aprofitarem els Podcasts d’Asteroides per presentar-lo, també, en este, el nostre món digital.
El llibre conté 34 contes curts que junts formen un magnífic pom narratiu, talment una mata de timó florida. Encara no els he llegit tots (els llibres de contes m’encanta espigolar-los sense ordre, espero que l’autor no em vulga crucificar per això!). Cada conte és un món, una instantània, uns instants precisos de la vida de diferents personatges. I en tots, tot i els variats i irisats paisatges, traspua un sentiment de vertigen, presentat sempre de maneres variades. Al final, a més, hi trobareu un epíleg, sorgit de les respostes blocaires d’un de tants concursos literaris que organitza el JM.
No vos penso explicar res més, haureu d’anar a buscar estes instantànies al llibre, tot i que aquí vos n’oferirem un tastet. Es tracta del darrer conte, el que dóna nom al llibre, i m’ha semblat que posats a triar, era «el que tocava». La veritat és que la lectura oral no m’ha estat fàcil, el JM Tibau dibuixa unes frases llargues, perfectes per llegir, però que, segons com, es compliquen a la meua boca: sort que les puntua preciosament! sense la seua guia el resultat hauria estat un altre, vos ho ben asseguro!
La música és de Girolamo Frescobaldi, extreta de l’àlbum Il Circolo di Giulio Caccini de La Nuova Musica. Espero que la tria complague els desitgos d’en Gio.
Ets el rei dels poscats !!! Llegiré el llibre del Jesús, ara vaig a casa seva a donar-li la enhorabona.
Besades,
=;)
Moltíssimes gràcies per aquest regal que m’ha fet sentir especial. Per a mi és un plaer i un orgull pertanyer a la teva col·lecció de podcasts, i aquest obsequi el lluiré a la millor vitrina virtual de casa meva.
ja torna a funcionar el basar, que bé!
I a més ho fa amb força, el podcast és preciós, i la música molt ben triada. Gairebé se’m salten les llàgrimes!
@jaka: contaaaaaa xicaaaaa!!! lo rei! però això no era una ranxera???
una besada! :*
@JM: i per a mi es un orgull que tractes tant bé el meu podcast! però pensa que si és bo és perquè la matèria primera és excepcional! felicitats!
@anna: ooohhh!!!! xica, no’m digues estes coses, que me faràs pujar los colors!!!
Va ser un plaer el poder sopar amb tu.
Francesca
el plaer va ser meu de conèixer-te! a vore quan tornem a coincidir (espero que aviat!)