Accídia · «El miratge de la joventut a l’albir d’un somni»

Esta nit baixarem a l’infern, al Cau del Plany i del Dolor. De la mà tenebrosa de l’accídia recorrerem uns paisatges ebrencs diferents de la càlida mirada a la que ens tenen acostumats. I ho farem amb un fantàstic sonet, en la línia poètica del mestre Lovecraft!

Coneixent la música que sona a l’Infern, esta volta he hagut de fer una bona cerca per trobar-ne alguna que s’adigués als gustos que s’estilen a cal Pere Botero. Al final m’he decidit per la cançó «Drempt», de JT Bruce, que tot i que no és suficientment dura crec que farà el fet, amb la vènia de misser Accídia.

I és que avui, com sempre, no cal tindre un llibre publicat per a ser un bon poeta…

El miratge de la joventut a l’albir d’un somni

Vent de dalt a l’abril pels carrers foscos,
gèlid com les acaballes d’un sospir etern.
Anys enrere udolaven els llops als boscos;
ara, els llops i els boscos, cremen a l’infern.

I jo també cremo amb la força d’aquell
que no coneix la nit, que resta innocent
com el lleuger cant matiner d’un ocell,
com el terrible i senzill udol del vent.

Els damnats supliquen des de les creus
i l’Ebre passeja suau sota el pont de l’estat
jo tinc per a mi tot el món als meus peus.

Passo per Ferreries, sento un esclat
Caic, tot és fosc . Sento veus.
Ara no. Ja sóc mort, ja sóc nat.

 Accídia: Play Now | Play in Popup | Download