El següent pas era el disseny de les proporcions de la pàgina. Un dels punts negatius era treballar amb una alta diversitat de formats de documents a reproduir. És per això que em vaig veure abocat a preparar una retícula al més adaptable possible a tots els casos, amb el clar pressentiment que la meua falta de coneixements de disseny faria que fos imperfecta.
El resultat va ser un disseny a tres columnes. En el cas de pàgina de text la columna interior, la del llom, seria part del marge, que es podria utilitzar per posar imatges d’acompanyament, o el text de les notes al peu. En el cas de la pàgina d’imatges, una retícula basada en estes tres columnes hauria de servir per modular la documentació, encara que no d’una manera excessivament estricta a causa de la quantitat de formats possibles (de cartes a postals, passant per cartells, plànols o telegrames, per posar només alguns exemples). El propi criteri del maquetador i de l’editor, doncs, haurien de decidir, en primer i últim terme, el tamany i la disposició final de cadascun dels documents.
pàgina esquerra
pàgina dreta
