Hi ha massa massa coincidències en el continu de bits-temps de la xarxa com per a que no en parle… De què? dels Atles! El Dani i la Carme parlen del ressó que es fa l’«Atles de lecturàlia» de l’ebresfera, una molt bona notícia per a tots els navegants ebrencs perquè indica que bé que devem ser alguna cosa més que una colla de grillats que escriuen en blocs, no trobeu? En qualsevol cas, m’agrada molt la comparació que fa el Dani quan diu que el metabloc de l’ebresfera ve a ser el nostre atles; així, doncs, el Gustau, el Dani i jo mateix devem ser els cartògrafs de la nostra geografia digital! (Ja m’imagino amb compassos, pergamins, plomes i tintes… 😀 )
La notícia ha vingut acompanyada de la lectura d’un article de la Gamoia sobre la digitalització de mapes i imatges que porta a terme la Royal Scottish Geographical Society (que a vore si un dia d’estos en faig una ressenya, perquè està molt i molt bé). I això m’ha portat a revisitar pàgines de mapes antics (adreces d’una nexoteca cartogràfica antiga). I sabeu? quan vaig veure el logotip de l’Atles de lecturàlia m’ho vaig imaginar, però ho he comprovat i, efectivament, utilitzen, ben tramat de fons, l’Atles Català del Cresques, un dels meus preferits. Si voleu, podeu admirar-lo en esta exposició virtual de la Biblioteca Nacional Francesa, i si voleu saber de què va el mapa, podeu llegir este treball.
Ja veieu, el continu de bits-temps ens porta per tota classe de mars de pàgines! Que aprofitin!
Este elefant és un detall de l’Atles del Cresques que surt al logotip del Lecturàlia..
com sempre… alguna cosa per no treballar!;) gràcies!
L’Atles Català també és un dels meus preferits des qie vaig llegir per primera vegada l’Altles Furtiu (fa una eternitat i mitja o així). Fa poc en cercava un puzzle de 10000 peces que havia vist fa temps, i resulta que ja no el fabriquen… quina ràbia!
Quins temps aquells en que hi havia “terres incognites”. Plnatejar-se el eendinsar-s’hi si que era una aventura, i no les xorrades d’avui.
No el coneixia i és preciós.
Me l’apunto i li donaré una llegida quan tingui un moment.
Si és que estàs en tot, Jacme 🙂 Gràcies!
@vullunfestuc: ha estat un plaer, com sempre!
@anna: també te’l pots fabircar tu, el puzzle! lo que passa és que no sé si de mil peces… Hi ha botigues de fotografia que en fan! només cal que els portes la imatge…
@dan: «terra incognita», sí senyor, era de les millors coses que hi havia en aquella època! avui també en tenim de terres incògnites, lo que passa és que no són tan fàcils d’explorar com ho eren abans, no trobes dan? 😀
@carme: no el coneixies??? només per això ja ha valgut la pena este post!!!! sort que hi hem posat remei… 😛