el basar de les espècies

Daniel Closa · Blocs de ciència

Avui vull aprofitar que demà és la presentació del llibre per fer-vos-en cinc cèntims. Els que seguiu el bloc anomenat Centpeus ja sabeu de què va. Els que no, ara és el moment! Al llibre hi trobareu petits relats que expliquen curiositats científiques, algunes són coses habituals que mai ens hi havíem fixat, d’altres són vertaderes troballes que ens ajuden a entendre una mica més la complexitat d’este món en què vivim.

Com que m’és difícil explicar un llibre tant polièdric, optaré per ensenyar-vos-en una mostra. Possiblement és el relat més polèmic de tot lo llibre, vos aviso…

Ja vaig comentar en un altre post que, de vegades, apareixen articles aparentment científics, però que no passen de ser simplement una broma. Per això quan vaig llegir el títol d’un article en concret, el primer que vaig fer va ser somriure, donar per fet que era una broma i vaig llegir-lo pensant quina bestiesa trobaria. Però aleshores vaig adonar-me que la revista no era de broma. Era el British Journal of Obstetrics and Gynaecology. Una gent seriosa! I això ja em va començar a mosquejar.

La veritat és que encara no estic completament segur que no sigui una broma, perquè he vist opinions en els dos sentits. Però en tot cas és bona. I, si no, mireu el títol: “Concepció oral. Embaràs via tracte gastrointestinal superior en una pacient amb aplàsia vaginal”. Un embaràs per la boca? Je, je. Impossible oi? Aquí podeu veure l’article. Però mireu el que explica:

La història comença a Sudàfrica. En un hospital ingressen tres joves (dos nois i una noia) amb ferides per arma blanca. Sembla que hi ha hagut una baralla entre ells. Se’ls cura i després de uns dies a l’hospital, son donats d’alta sense més complicacions.

278 dies després, la noia ingressa a l’hospital amb dolors abdominals aguts i intermitents. Es diagnostica un embaràs a termini (o sigui, que anava de part), però… en examinar-la es troben que és un cas de aplasia vaginal. Això és una malformació en que la vagina no s’ha acabat de formar i sols hi ha un plec de pell entre els llavis de la vulva….¿¿¿???

Aleshores li practiquen una cesàrea d’urgència i neix una criatura que físicament està bé. Un exàmen més detallat aprofitant la cesàrea mostra un úter normal i un inici de vagina d’uns dos cm a partir de l’úter, però que desapareix a partir d’allà. Vaja, que no hi havia cap “entrada”!

Naturalment, els metges van alucinar una mica, però uns quants dies després la cosa es va anar aclarint. La noia, evidentment, ja s’havia percatat del que li passava, i sembla que es limitava a practicar sexe oral, (desprès d’alguns intents descoratgadors de provar per la via més habitual). En una ocasió, estava amb un nou company, quan el “formal boyfriend” va arribar i els va enxampar “in fraganti”. Això va ser la causa de la baralla i les ganivetades que els van acabar portant a l’hospital.

I l’explicació que donen els metges, per justificar que no es tracta d’un embaràs miraculós (tot i que potser es pot considerar virginal) és que després de la felació, la noia es va empassar el semen. Com que estava en dejú, l’estòmac no segregava àcids i per tant, els espermatozoides van poder passar més o menys intactes. Poc desprès, la ganivetada que va patir li va perforar el budell, de manera que alguns dels espermatozoides van poder sortir del tracte digestiu i arrivar fins l’ovari que, oh casualitat! estava ovulant. L’òvul va poder ser fecundat i patapam!

Absolutament impossible? Doncs no sé què dir. En tot cas, els metges asseguren que la semblaça física del nen amb el pare “teòric” (i que va acceptar la paternitat) exclou qualsevol efecte miraculòs.

Buf! Ja es veu que mai es prenen prous precaucions!

Manllevat d’aquí.

.

2 thoughts on “Daniel Closa · Blocs de ciència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.