Nexus (2)

Quan es consulta al Google difícilment anirem a buscar la informació a la quarta o cinquena pàgina, fins i tot el cercador ens dóna la possibilitat d’accedir directament al primer resultat, tot obviant-ne la resta. D’esta manera la recerca i l’obtenció del coneixement és superficial. Si per una banda s’estalvien els esforços d’aconseguir coneixement en profunditat tot obtenint unes respostes que poden no acabar de ser del tot satisfactòries o correctes; per l’altra banda en la major part dels casos el resultat de la cerca s’adiu als interessos de la majoria dels navegants.

El que ens ensenya Google és que en la actualitat existix una part immensa de ser humans per als que, cada dia, el saber que importa és el que es capaç d’entrar en seqüència amb tots els altres sabers. Gairebé no existix cap altre criteri de qualitat, fins i tot de veritat, perqè tots se’ls menja aquest sentit únic: la densitat del Sentit està allí per a on passa el saber, a on el saber està en moviment: tot el saber, sense excloure’n res. (Baricco, 110)

Avui, utilitzant Google, es necessiten un grapat de segons i una dotzena de clics per a que un ser humà accedixa a qualsevol àmbit del saber. Sabeu quantes voltes els habitants del planeta Terra faran esta operació avui, precisament avui? Mil milions de voltes. Més o menys cent mil cerques per segon. Sabeu el que això significa? No percebiu l’immens sentit de «tots lliures», no oïu els crits apocalíptics dels sacerdots que es veuen destronats i sobtadament inútils? (Baricco, 112)

[Curiosament, quan faig una recerca a fons per la xarxa sobre un tema concret, acostumo a utilitzar l’expressió «capbussar», que es contraposa perfectament amb la definició de «surfejar» per la xarxa descrita anteriorment.]

Primer anava a posar una altra imatge, però m’he reprimit i he utilitzat esta de la mà, que crec que s’adiu més al tema…

.