Ja fa dies que us devia este post i aquí ve (ara que el Jordi de Cossetània ja en té un) després d’haver tractat el tema del llibre-e al Basar, aquí o aquí. Fa unes setmanes vaig comprar-me un llibre electrònic. Feia temps que em rondava pel cap tindre’n un, però va ser a rel d’una conversa amb Fantastico que m’ho vaig començar a plantejar seriosament.
La pregunta del milió que calia que m’autorespongués (i molt important) era quin de tots els lectors em compraria. El factor econòmic és el primer que vaig tindre en compte, ja que de preus n’hi ha per a tots els gustos i, d’entrada, tampoc em volia gastar molts de calers. Després de tindre una idea dels preus vaig començar a estudiar les característiques de cada lector, i els usos que en podria traure. Vaig estar estudiant fil per randa els diferents dispositius i vaig començar a pensar en les utilitats que m’interessaven:
1. Una bona pantalla
2. Un accés al màxim possible de formats
3. Possibilitat d’instal·lació de programari de tercers, a ser possible de llicències lliures
El primer punt em portava, inevitablement, cap a l’iliad: té una pantalla gran (8 polzades davant de les 6 d’altres: mireu la diferència) amb una escala de 16 nivells de grisos (els altres en tenen 4). Sense contestació, de tots els que tenia a l’abast era el millor, i si volia llegir còmics amb 4 nivells de grisos ho portava clar…
El segon punt ja era un xic més diferent. Si ve en general tots els lectors permeten llegir una gamma suficient de formats, l’iliad em permetia anar instal·lant plugins per poder obrir tota classe de formats. I això és interessant de debó ja que amb un lector amb programari privat, com el sony, estàs lligat de mans i peus a llegir els formats que ells volen (i no parlem del llibre electrònic d’amazon, el kindle, a més a més lleig com un pecat). En canvi l’iliad, com que està programat amb linux, permet que qualsevol persona puga desenvolupar programari per llegir qualsevol format, i de manera absolutament legal. A més a més, també tenia clar que els llibres que volia llegir serien d’accés lliure, així que tècnicament em rellisca si es poden llegir formats privatius de llibres electrònics (per a que ho entengueu: capats pels editors per tal que no es puguen copiar en altres dispositius). Malgrat tot, l’iliad també permet llegir llibres d’estos (amb DRM), a més a més del format mobipocket, i té fins i tot lector de canals RSS.
Així que, de seguida, vaig mirar les «altres» possibilitats (el tercer punt) que em permetien els lectors. Sí, llegeixen llibres, però fan alguna cosa més? I, és clar, l’iliad et permet fer gairebé de tot (més endavant us detallaré què m’hi he instal·lat).
La decisió, doncs, ja estava presa (malgrat la diferència de preu). És com decidir-te entre comprar un Asus o un Mac Pro. Si l’ordinador menudet s’ajusta a les teues necessitats és fantàstic, però si t’has de posar a editar vídeo ja me diràs com ho fas! Així que finalment vaig caure en la temptació, i els Reis van arribar abans d’hora a casa meua.
Fragment de la Ilíada Ambrosiana, manuscrit il·luminat del segle V conservat a Milà..