El post d’avui és un post ben explícit, de denúncia, la última cosa que podem fer alguns com a ciutadans. I us agrairia que el llegiu detingudament i que en feu la difusió que cregueu convenient.
El primer Ebrebloc vam fer uns tríptics i uns cartells, que ens el van pagar l’Idece. A rel de la bona col·laboració, al segon Ebrebloc (el del 2008) vam repetir l’experiència. Però, ai las!, la cosa no ha anat tant bé com ens esperàvem. D’aquí ve que este Ebrebloc no hem fet cartells ni díptics, a banda de l’edició electrònica que corria per la xarxa.
Doncs bé, la impressió del material l’hem fet amb una impremta amb què treballo habitualment. I esta empresa, acostumada a treballar amb les administracions públiques, no té cap problema amb què la factura es pague al cap d’uns mesos. La sorpresa va vindre al desembre del 2008, quan des de l’empresa em van reclamar la factura, que no hi havia manera de cobrar-la.
Vam estar parlant amb l’Idece, i es veu que necessitaven exemplars de mostra (que ja els havíem enviat al gener del 2008, i que la seua directora va poder veure en la presentació a què va assistir). Després de parlar amb el gerent, que posava moltes pegues, i enviar-li les mostres (i continuar sense pagar), vam parlar amb la directora, la Genoveva Margalef, i vam rebre la bona notícia que tot se solucionaria.
El problema és que els dies (i les setmanes) anaven passant, i la gent de la impremta em reclamava la factura, que encara no l’havien cobrat. Tornem a parlar amb la Genoveva, i ens demana una mica de paciència, que no-sé-què del pressupost i altres històries. Finalment, esta setmana, la gent de la impremta (amb la que treballo habitualment) m’han dit que no podien aguantar més el cobrament, i al Jaume li ha tocat a pagar la factura.
Com comprendreu, estic emprenyat amb alguns polítics, i concretament amb l’Idece. Es veu que és normal que un organisme amb el pressupost com el seu no pague una factura d’uns 600 euros generada al gener, ni al cap de més de 12, 13 o 14 mesos. Un organisme que ha de vetllar pel desenvolupament de les comarques de l’Ebre, però que suposo que deu entendre el “desenvolupament” només com a dragatge d’un riu que gairebé ningú navega; i que altres qüestions, com la tecnologia, són secundàries en el desenvolupament de les nostres Terres. I, sobretot, el que em dol més és que s’hagen compromès a ajudar als Blocaires Ebrencs (amb una quantitat irrisòria per a ells, crec) i que tot i dir que pagaran la factura, que no la paguen (amb els problemes diaris de relació laboral que implica a la meua persona).
Així que, si voleu, a on diu que l’Idece va col·laborar amb l’Ebrebloc 2008, poseu que el Jaume del Basar ha estat un actiu patrocinador, rescant-se de la seua butxaca els 600 euros. Després els polítics es queixaran que els ciutadans no els podem ni veure, però amb jugades com estes com volen que tinguem confiança amb alguns ells?
Com comprendreu, molts sentiments i paraules me’ls reservo per a mi, i obvio posar-ho per escrit.
Bueno Jaume, t’ho dic o t’ho conto? a Atictes ja hem posat de la butxaca bastants de centenars d’euro per barba esperant l’ingrés de l’Ajuntament d’Amposta i no és el primer any que ho fem per poder aguantar el retràs… No crec que et serveixi el consol dels tontos, però que sàpigues que estem en tu.
ja ho sé, jesús, ja ho sé… el consol que ens queda és que este any no ens han fotut, ni ho tornaran a fer! i lo dels atictes, bé, no té nom…
En aquest cas, jo penso que hauríem de fer una col.lecta entre tots els blocaires ebrencs que, sense cap sacrifici important podríem solucionar aquesta injustícia. Qualsevol cosa abans que tu t’hagis de rascar la butxaca. Això sí que no.
Jaume,
això de l’IDECE i la Genoveva és realment vergonyós… uns miserables 600€… i que els ciutadans haguem d’assumir una despesa a què s’havien compromès. I com dius, francament, encara ara no sé per a què collons serveix l’IDECE; bé, si, per engrossir les administracions i els polítiques que xuclen de les mamelles de la vaca.
Hem de força des de la xarxa, des dels ciutadans que conformem l’Ebresfera, i denunciar aquest fet. Que es faci públic… segur que se n’assabenten; que se sentin al·ludits, criticats, assenyalats. Si em dones permís, publicaré el teu article al blog. I comparteixo la proposta d’en Tibau: fem una recol·lecta entre tots, que tothom aporti el què pugui, 5, 10€… tan és. 600€ és molta pasta per a una persona.
Vergonya…
@jm tibau & bauen: la factura està pagada, i ben pagada. I com ho voleu fer això? donem el número de compte de Blocaires ebrencs, per si hi ha alguna ànima caritativa? 😀
evidentment, podeu copiar i enganxar i difondre-ho tant com vulgueu, que per això ho he escrit! 😛
Absolutament vergonyós… Fets com aquest fan que els ciutadans ens allunyem cada cop més dels polítics, i amb raó.
Recolzo totalment la iniciativa del Jesús M. Tibau i del Daniel Gil. No és just que hagis d’assumir tu aquest deute, Jaume. Et felicito pel post. De manera correcta i educada has exposat uns fets realment indignants.
Salut!
Alguns polítics (masses) no tenen vergonya. Lo fotut és que ells dormen la mar de tranquils, però a tu t’han posat en un compromís. Impresentables!
Quina ràbia que ho hagis hagut de pagar tu! Són uns impresentables.
Estic d’acord de fer una iniciativa conjunta per recaptar aquests diners, i els ebrediputats em diuen el mateix. Algú dels organitzadors de l’ebresfera hauria de donar-nos un número de compte per fer aportacions voluntàries.
moltes gràcies a tots pel vostre suport. Pareix que hi ha novetats al respecte, i espero en breu poder escriure un post explicant-vos-en notícies
el tema ja ha estat solucionat feliçment, podeu llegir-ho aquí: http://www.basar.cat/?p=864
moltes gràcies a tots!
Això vé de lluny. Quan el règim de Franco, ma mare, que era carnissera, li va encarregar l’Ajuntament 3.000 baldanes, destinades a “La Feria del Campo, de Madrid. El tracte era cobrar als 15 dies. Com que no ho van acomplir, ma mare, que en tenia quatre a cada anca, es va posar a cridar al mig l’Ajuntament i els va tractar d’estafadors i lladres. De seguida la van fer passar a una habitació, demanant-li que no cridés, i li van abonar fins a l’última pesseta. Us ho conto per si us pot servir.