Javier Caballero · «Goig d’amant»

Avui toca el poema «Goig d’amant» de Javier Caballero (un bouètic de primera línia) extret del seu poemari Mar de sardines, editat per Arola Editors. Del llibre una cosa que m’ha encuriosit n’és l’extens subtítol poeticogeograficodescriptiu, «Des del Coll de Balaguer la mar salta al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l’Almadrava, baix del Cap de Terme»: una mar que coneixo ben bé! Del poemari només us en puc dir coses bones: versos delicats, geografia mítica, personatges immortals.

La peça que escoltareu de fons és el primer moviment de la sonata per a piano número 14 de Beethoven, també coneguda com Clar de lluna. Juraria que és el primer podcast d’asteroide en què utilitzo música del compositor alemany… què estrany…

Goig d’amant
o aquell dia la Carmeta era a Roma
L’amant sap que la Carmeta dorm
quan singularment la banalitat rutina
d’obrir la porta del piset és un esforç
de subtilesa per aconseguir no torbar
el silenci o el somni o l’amor adormit.
Tanmateix les claus, la bossa, els llibres,
la travessia del passadís llarg, el menjador
ple de llum del migdia, la biblioteca
muda i els disc ordenats, no s’han alterat.
Sí, en canvi, el batec del cor al pols,
la respiració agitada, l’emoció.
Però cal que la vegi, sense donar
pas a la claror del dia, a la cridòria
de l’amor. Dolçament va a la cambra,
on un immens llit buit testimonia
què poca cosa ets, estimada poesia.