L’altre dia estava revisitant rels, revista d’idees i cultura, publicació que es va editar des del 2002 fins al 2007. De manera increïble, i gairebé surrealista, esta revista tenia la seu a la insigne ciutat de… Tortosa! Potser, per això mateix, esta revista és més coneguda fora de les Terres de l’Ebre que no a casa (com acostuma a passar als profetes de totes les terres del món). De les raons per les quals sorgia esta revista cal recordar un nom, Adrià Chavarria (aquí teniu un podcast que li vam dedicar), que codirigia la publicació conjuntament amb l’Ivan Favà (tots dos fills de l’Ebre).

El contingut dels diferents números, crec jo, va guanyant valor amb el pas del temps. I això és perquè era una revista que pensava els continguts i en la qual els col·laboradors no escrivien qualsevol cosa a la babalà (fet estrambòtic avui, que estem immersos en un continuum frenètic de novetats efímeres). Algun dia algú haurà de fer algun treball per posar les coses al seu lloc i reivindicar la feina i el llegat d’esta capçalera. Potser l’any que ve serà un bon moment, aprofitant el desè aniversari del seu primer número.

De moment, valga com a petit homenatge este apunt meu, perdut enmig de la xarxa. I per als vagarosos (o massa enfeinats) que vulguen consultar-la sense descarregar els pdf, podeu fer-ho directament en línia des d’este enllaç. Hi trobareu tots els números, i si voleu podeu incrustar a la vostra web el número que més us agrade, tal i com he fet jo aquí (al final podeu consultar el superb darrer lliurament, amb un dossier dedicat a la traducció).

Deixeu-me, però, que per acabar manlleve les paraules de l’Adrià Chavarria dedicades a la poesia:

Els homes, des de fa temps, encadenem paraules. Aquestes actuen com a baules de comprensió que hem anomenat narrativa, poesia, assaig o teatre. La poesia seria una baula més. Una forma d’expressió amb la qual palesem i demostrem al món una part de la nostra existència; des de fa temps, expressem els nostres sentiments mitjançant la paraula poètica: un mirall del nostre jo més profund, unes petjades en la pell de la vida.
Una part de la pell d’una serp que muda, constantment i de forma anacrònica, l’anomenem poesia; tot poeta vol expressar els seus neguits. Barrina constantment. Els clàssics i nosaltres ens agermanem a través de la paraula. Però nosaltres no som uns receptacles buits on cauen les paraules des d’un cel farcit d’idees. Les anem a cercar, i el nostre cap les elabora. La pell ressona amb la paraula, i ella es torna melodia. De vegades, pot actuar com una arma mortífera carregada de dolor i desengany; amb la paraula, per desgràcia, també es mata i s’assassina. Pot semblar paradoxal però esdevé real.

El programa de La música de les esferes que tot seguit podreu escoltar té un motiu que l’amalgama tot, l’instrument amb què es toquen totes i cadascuna de les peces que hi trobareu, el piano. Però hi beurem de compositors clàssics i de contemporanis, perquè les obres que produeixen els músics d’avui sempre tenen un racó al nostre podcast (escolteu-ne l’entrega onzena o la tercera) i perquè sempre val la pena descobrir els talents que se’ns ofereixen lliurement a la xarxa.

» Stefano Mocini · Injustice
» Lena Selyanina · Rameau in Meditation
» José Travieso · Waltz & Nocturne In C# Minor (Chopin cover)
» Kendra Springer · Sus Ojos Se Cerraron (Your Eyes Are Closed)
» Johann Sebastian Bach · Suite per a orquestra nº 3 en re major
» Modest Moussorgsky · Quadres d’una exposició
» Franz Liszt · Segona Rapsòdia Hongaresa

Descarregar-lo en mp3 · Subscriure-s’hi

Acaba de sortir del forn un nou número de la revista Kesse, dedicat al món del còmic a Tarragona, i ja podeu accedir als continguts a la pàgina de la revista. Hi trobareu un conjunt d’articles que us dibuixaran el panorama actual de l’art seqüencial a la ciutat però, sobretot, podreu tindre una panoràmica de què s’hi ha estat coent en els darrers anys, amb un bon acompanyament d’imatges de vinyetes (com havia de ser!).

El primer de tots lliga el món de la Tàrraco romana amb una figura ben de moda estos dies, Tintín. Laura Gual i Rita Gual ens expliquen sobre paper les relacions que podrien existir entre una petita peça del MNAT i el personatge creat per Hergé (teoria que ja ens van explicar en una exposició). Ramon Sarlé ens presenta una panoràmica en primera persona sobre els còmics i els comicaires de Tarragona en estos últims anys, que resulta una guia imprescindible per saber el qui, el què i el quan de tot plegat. Miguel Villalba [elchicotriste], inevitablement, ens presenta Delirópolis i en el seu article ens explica la raó de ser de la revista del còmic tarragoní nascut al 2004 i que ja és de referència internacional. I l’Emili, un especiaire reconegut, ens fa cinc cèntims de què s’ha estat fent en les anteriors Setmanes del Còmic de Tarragona. Per acabar d’arredonir el número, el Marc ens fa una ressenya sobre un còmic ben recent, 1811. El setge de Tarragona.

Estem en plena Setmana del Còmic a Tarragona. Dilluns 21 fem la presentació de la revista, a l’Antiga Audiència, amb la companyia de Nightwing80. Podeu apuntar-vos-hi al facebook, i si veniu us emportareu un exemplar de la revista sota el braç!

La Carme i el Víctor ens animen a recordar a Montserrat Roig, ara que fa vint anys que ens va deixar. Inevitablement ens havíem de sumar a la iniciativa, i ens han vingut a la memòria els nostres podcasts d’asteroides, que feien dies que no solcaven pels cels enteranyinats d’internet.

Avui, el fragment escollit parla de literatura, espigolat del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Escolteu-lo atentament: art, memòria i paraules de la Montserrat Roig, que sempre hem de tenir presents.

I l’acompanya al piano Stefano Mocini, un joveníssim músic (de 16 anys!), amb la peça Injustice, de l’àlbum A cat playing (absolutament recomanable, no us el podeu perdre).

L’única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l’únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura. Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud, accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha recordat. Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria [...].

Cal recordar, cal evocar, no hi ha art més temporal que la literatura. Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l’escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l’altra banda, que encara batega, que encara existeix.

Montserrat Roig · «Digues que m'estimes» Play Now | Play in Popup | Download

Ja fa dies que el mestre Jesús va decidir engegar el projecte d’Iconalab. I ara fa poquet que ens ha ofert, des de la seua plataforma, un llibre: Xarxes socials per a l’empresa de les Terres de l’Ebre. Ell hi posa “Terres de l’Ebre”, perquè el llibre tracta casos concrets de casa nostra, però m’atreviria a dir que el contingut del text va molt més enllà i es pot aplicar a qualsevol empresa que vulga aprendre què és això d’internet i què i com ho pot fer.

Per la meua part l’he ajudat una mica en la maquetació. De fet, ha estat una excel·lent excusa per retrobar-me amb una font que m’estimo i que no puc utilitzar habitualment, la Fontin (que podeu descarregar-vos, en serif i en pal sec, de manera gratuïta).

Podeu descarregar-vos el llibre, comprar-lo en paper, o bé llegir-lo en línia: no teniu cap excusa per no llegir-lo!

En aquesta entrega de La música de les esferes us esperen una bona varietat de peces, espigolades d’aquí i d’allà amb el temps, però que ara trobareu juntes en un sol programa. Començarem amb unes tonalitats ben hispàniques, però de manufactura francesa; continuarem el viatge per òperes, concerts i sonates (copseu l’ukelele a la peça d’Scarlatti, una autèntica joia), i ho reblarem tot ben impregnats de bruixeria (endevineu en quina pel·lícula hi surt un aprenent?). Tot ben eclèctic, una autèntica olla barrejada, però que esperem que al tast a la vostra oïda sia dolç i entretingut.

» George Bizet · Près des remparts de Séville (de l’òpera «Carmen»)
» Emmanuel Chabrier · España
» Luigi Cherubini · Obertura de l’òpera «Anacréon»
» Johann Sebastian Bach · Concert de Brandemburg núm.1 – Allegro
» Luigi Boccherini · La Ritirata Di Madrid
» Domenico Scarlatti · Sonata K435 in D Major allegro
» Paul Dukas · L’aprenent de bruixot

Descarregar-lo en mp3 · Subscriure-s’hi

Al programa d’avui de La música de les esferes us espera un podcast en format de concert. I és que ens centrarem tranquilament a escoltar la música d’un parell d’autor, Haydn i Händel. D’este darrer n’escoltarem la Música aquàtica, una de les peces que més m’agraden, que va ser composada expressament per a que els músics del rei anglès la interpretessen sobre el riu Tàmesi. I no us perdeu el regal operístic que trobareu al final del podcast, de ben segur que no us deixarà indiferents!

» Georg Friedrich Händel · Música aquàtica (1. Allegro-Andante-Allegro, 2. Air, 3. Bouree – Hornpipe, 4. Allegro deciso)
» Franz Joseph Haydn · Quartet per a corda en mi bemoll major, opus 71
» Leo Délibes · Duet de les Flors, de l’òpera Lakmé

Descarregar-lo en mp3 · Subscriure-s’hi

Segur que ja n’esteu al cas, sia per l’apunt de cal Toni Sellas o de Podcatalà. Però aprofitarem la novetat per fer-ne cinc cèntims aquí. I és que ja podeu llegir el llibre Podcasting. Tu tienes la palabra, un llibre col·laboratiu impulsat des de l’Asociación Podcast, i que recull aportacions de podcasters de banda i banda de la pell de brau.

De tots els articles que hi ha (i en són uns quants, doneu un cop d’ull a l’índex), i tot i que n’hi ha per a tots els gustos, a mi m’han cridat especialment l’atenció uns quants (que hauré de rellegir amb calma): «El fomento de la lectura a través del podcasting», d’Isabel Fernández Morales; «Falangullos, los podcasts en gallego», d’Uxío Broullón, el comandador de Commonsbaby; «Divulgación científica en podcast», d’Ángel Rodríguez Lozano; «Guión de un podcast: participación de los oyentes», de Raimon Lafuente i Tomàs Manzanares (els companys de mossegalapoma), i «Derechos de autor en la podcastfera» de Javi F. Lago.

Però, com diria aquell, jo aquí he vingut a parlar del meu llibre. I és que també hi he posat el meu granet d’arena, a l’article que ha escrit el Toni (tot el mèrit és d’ell!), sobre el podcàsting en català. Jo només em vaig encarregar de llistar uns quants podcasts en català, i poca cosa més. Així que us recomano que el llegiu atentament i, sobretot, que visiteu la llista de podcasts en català i que els descobriu!

Al programa d’avui de La música de les esferes celebrarem, ni més ni menys, que el cinquè aniversari del nostre bloc! 1, 2, 3, 4 i 5 anys des del novembre del 2005, d’apunts, de podcasts, de trobades de blocaires, i de mil-i-una experiències viscudes a la xarxa. És per això que este programa està especialment dedicat a tots els nostres lectors i oients: va per vosaltres!

En la selecció de música d’esta entrega ens hem centrat en la música que es feia a cavall del renaixement i del barroc, d’aquells compositors anteriors a l’omnipresent Bach (any amunt any avall) però que no tenen la popularitat que es mereixen. Així que ja podeu apretar el «play» i xalar amb el vostre regal d’aniversari!

» Jean-Philippe Rameau · Entrée tres gaye des Troubadours
» Antonio de Cabezón · Canto del Caballero
» François Couperin · Preludi, tromba i aire del dimoni
» Girolamo Frescobaldi · Toccata
» Girolamo Frescobaldi · Se l’aura aspira
» Arcangello Corelli · Concerto Grosso Op. 6 No. 4 (adagio – allegro)
» Claudio Monteverdi · Tocatta de l’òpera Orfeu
» Georg Philipp Telemann · Concert per a viola en G major (presto)
» Jean Henri d’Anglebert · Sarabande grave

Descarregar-lo en mp3 · Subscriure-s’hi

Si parlem de música d’El meravellós mag d’Oz el primer que ens vindrà al cap, segurament, és la Judy Garland cantant Somewhere over the rainbow. Però aquí no la sentirem, ja que a BSO clàssica ens endisem sempre uns quants anys més en la història. Així, doncs, la pel·lícula que visitarem data del 1910 és de manufactura nord-americana i va ser dirigida per Otis Turner (aquí en podeu trobar una ressenya personal). I era completament muda. Però al document que podem trobar a la xarxa no ho és pas ja que s’hi han posat una sèrie de músiques ben clàssiques que de ben segur recordarem. Una d’elles és la conegudíssima Dansa de la fada de sucre del ballet Trencanous de Txaikovski, n’endevineu la resta?

Descarregar-lo en mp3 · Subscriure-s’hi