«Dune té una sola riquesa: l’espècia, nascuda del desert, que dóna longevitat i presciència, i que tot l’univers compra sense que importe el seu preu.» Frank Herbert, Dune.
Esta tarda, a Amposta, les Gavines aixequen el vol! I és que a les 20.30 h. a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, es presentarà “Espantant gavines”, el curtmetratge lliure creat per un col·lectiu d’entusiastes i amateurs ebrencs, amb llicència oberta i pressupost zero; el primer amb aquestes característiques a les Terres de l’Ebre. Basat en un conte homònim de Jesús M. Tibau, inclòs a El vertigen del trapezista.
Durant l’acte s’explicarà l’elaboració del curt (il·lusions, incertesa, passió), engegat per iniciativa d’Atictes; Jesús M. Tibau llegirà el conte en què es basa, entre altres, i es visionarà el curtmetratge. Per acabar, us deixem amb un capítol del podcast de la música de les esferes, dedicat a la tria de música per a la BSO d’Espantant Gavines!
El proper dimecres dia 16 de juny a 2/4 de 8 del vespre al Teatre Metropol de Tarragona es presentarà el número 5 de la col·lecció Quaderns de l’Arxiu Municipal que porta per títol Teatre Metropol 100 anys 1910-2010. Em fa una especial il·lusió veure com surt este llibre ja que es tracta d’una col·lecció que hem dissenyat nosaltres, i de la qual els lectors del Basar van poder viure el procés de creació tipogràfica fa molt de temps ja (ho trobareu en els apunts següents: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7).
El Basar, encara que tard, també s’ha volgut sumar a este petit homenatge a l’escriptor de Mequinensa. Ho farem amb un podcast d’un fragment d’una de les seues novel·les més emblemàtiques, Camí de sirga, i concretament un passatge en què parla de llaüts i de com l’època convulsa de la primera meitat de segle XX afavoria els canvis dels noms dels bastiments.
D’ençà de l’avarament, el Neptú formava part del Nelson, primer i únic patró de la nau: els músculs, el cervell, els nervis del navegant tenien una continuació en el vaixell ennegrit pel carbó. A través del gemec del costellam, de les vibracions del buc, de la manera d’esllissar-se per l’aigua, el llaüter arribava a copsar l’Ebre, a establir-hi un lligam misteriós expressat per l’Honorat del Rom d’una manera contundent quan afirmà que el Nelson no tenia estèrnum sinó roda de proa i que posseïa un arjau en lloc de membre viril.
El netejaren de llot i van examinar les condicions del buc. L’estada davall aigua l’havia conservat bé. Només es trobava en mal estat la pintura de les galtes de proa, reblanida per l’aigua i despresa parcialment durant la recuperació i la neteja. Entre les pellofes de la darrera capa, aplicada a la primeria de la guerra, apareixien fragments de les lletres del primer nom del vaixell, pintades per l’Aleix de Segarra i repintades cada any durant el repàs estival dels llaüts. Sense estar al cas, amb prou feines algú hauria sabut trobar la solució del trencaclosques i compondre, destriant els fragments blaus dels vermells i del blanc brut que els envoltava, el nom del déu Neptú amb què la vídua Salleres, després d’un Júpiter i d’un Mart, havia prosseguit la saga mitològica iniciada amb l’efímer Polifem del temps de la guerra del 14. A conseqüència dels canvis comportats per la guerra i la col·lectivització de les mines, Júpiter va transformar-se en Lenin, Mart en Llibertat i sobre les lletres del Neptú cobertes amb una mà insuficient de blanc, un calafat entusiasta però maldestre pintà amb vermell el nom de Carles Marx.
Fragment de Camí de sirga, part III, capítol 3.
Si ja de per sí la història de La història interminable és prou friki per a un dia com avui (vegeu el protagonista, un nen inadaptat i grassonet, blanc perfecte del bullying escolar), s’ha de reconèixer que la pel·lícula (la “bona”, la del 1984) va aconseguir que les aventures de l’Atreiu quedessen perfectament cisellades en les manipulables ments de la jove generació d’aquells moments.
Però que la ment no només viu de records visuals queda palès en la banda sonora, i és que la cançó de Limalh ens evoca els millors moments del film. I tota esta parrafada ve perquè avui us proposo tornar a escoltar esta cançó i, a més a més, us convido a comparar-la amb una versió ben especial: la del joc per a un flamant Amstrad! (música màquina de veritat, i ben avançada al seu temps!)
Per últim, us recomano vivament la lectura del llibre. O la seua relectura. De ben segur que xalareu de valent, com el Bastian!
Arriba una altra volta la fatídica data: el 25 de maig, el dia de l’Orgull Friki (web i facebook). És el dia que ens centrem una mica i recordem tots plegats quin és el nostre objectiu: dominar el món (i, de passada, passar-nos-ho bé). Com ho hem de fer? doncs preparant un apunt per al proper dimarts, i si ens aviseu millor així en podrem fer un seguiment (com al 2009, 2008, 2007, 2006). Per als despistats, si no sabeu de què parlar, enguany es dedica la jornada a les sèries de televisió. Podeu parlar del Equipo A, de V, o de Lost (ens en preparan alguna els lostians ebrencs?). Vinga, frikis del món, comenceu a rumiar quina en fareu per la vostra Diada!
Podeu fer un tastet dels diferents participants de l’any passat en la llista que us adjunto tot seguit:
Guia dels participants al Dia de l’Orgull Friki 2009
Avui a l’Ebrebloc hem fet una petita xerrada sobre el podcast en català. Podeu trobar les diapositives en este enllaç, i els enllaços als diferents podcasts del que he parlat els trobareu a podcatalà. També podeu provar d’escoltar el que s’ha pogut gravar a Ràdio Ebrebloc, que no ha estat gaire cosa, però com dirien els amics d‘I encara gràcies: Què esperaves per 0 euros?
Com sempre, al programa no hi és tot: moltes coses van quedar al tinter, i les converses d’abans i després del programa en donen fe! Però bé, per a què tenim blocs i xarxa, si no és per continuar-les?
Per cert, sapigueu que podeu guanyar un exemplar del llibre Jo sóc aquell que em dic Gerard en paper si envieu un SMS al número 27011, posant TVON(espai)RACO(espai) “resposta”. Només cal contestar a quin país es troba la ciutat de Petròpolis…
Arriba una nova edició de l’Ebrebloc, la quarta ja (i pareix que era ahir quan vam comencar la primera! Enguany, a un servidor li toca fer una petita xerrada, sobre els podcasts en català (aquells grans desconeguts!). Però a més a més el David ens parlarà sobre privacitat de dades a la xarxa, i tindrem una taula redona ben interessant que versarà sobre l’associacionisme. I com a colofó, tindrem una presentació del Jesús del llibre del Benach de política 2.0. No està tan malament tot plegat, oi?
DISSABTE, 15 DE MAIG
Sala Polivalent de la Biblioteca Marcel·lí Domingo
9.45 – 10.00 h · Inauguració de la jornada
10.00 – 10.45 h · El podcast en català, a càrrec de Jaume Llambrich
10.45 – 11.00 h · Esmorzar
11.15 – 12.00 h · Protegir (o no) la nostra informació a la xarxa, a càrrec de David Comuñas
12.00 – 12.45 h · Taula redona: Blocs, entitats culturals i moviments socials,
amb la participació de Jordi Jordan (Amics dels Castells), Guillem Argelich (Casa de l’Aigua i Ebre Decideix) i Lluc Ulldemolins (Casal Aixumara). Modera: Gustau Moreno
DIMECRES, 19 DE MAIG Seu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa
20.00 – 21.00 h · Presentació del llibre #Política 2.0,d’Ernest Benach
Presentat pel videoblocaire Jesús Ferré
Comptarà amb la presència del president de la Cambra de Comerç de Tortosa, Sr. José Luís Mora; del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Sr. Lluís Salvadó i del president del Parlament de Catalunya, M. Hble. Sr. Ernest Benach, autor del llibre.
Si voleu, podeu descarregar-vos el pdf del programa en este enllaç.
En el segon programa de BSO clàssica viatjarem cap a la Rússia revolucionària de la mà d’Eisenstein i un dels grans films de la història: El cuirassat Potemkin. La seua banda sonora té una història ben moguda, però tot resumint-la us direm que el compositor Edmund Meisel va haver de composar-la en dotze dies i dotze nits per a l’estrena de la pel·lícula a Alemanya el 1925, i que no és fins a la dècada dels 80 en que es restaura la partitura original (per a saber-ne més, us recomano visitar este enllaç). I recordeu que sempre podeu escoltar la música des de la pel·lícula d’a on l’hem tret!
A la selecció del podcast de La música de les esferes d’avui hi podreu trobar tan música clàssica del segle XVII com música contemporània. La tria es basa en les peces musicals preseleccionades per al curt Espantant gavines, un curtmetratge de ficció en català subjecte a una llicència Creative Commons, i que s’està organitzant des de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una obra basada en un conte de JM Tibau i que ara ja està arribant a la fase final de producció. Endevinareu quina de totes les peces que us presentem sortirà al curt?
