Potser alguns de vosaltres ja n’esteu al cas. Potser molts d’altres no. En qualsevol cas, aprofitarem este apunt per fer-vos-en cinc cèntims, i així ja no podreu dir que no ho sabeu!
LibraryThing és una pàgina web en què els internautes creen el catàleg en línia dels seus llibres i que connecta les persones amb interessos comuns en la lectura. Vaja, que si sempre heu volgut «posar ordre» a la pila de llibres que teniu a casa, de manera professional i talment com es fa a les biblioteques, ara ho podeu fer amb este senzill portal. Que és més fàcil del que pareix ens ho exemplifica unquepassava en un exquisit article a la revista Bid titulat «LibraryThing: la catalogació a l’abast de tothom».
Però és que a partir d’este curs que encetem els usuaris i lectors catalans tenim un petit alicient si ens sumem al projecte. I és que el programa Crítics matiners, que ofereix novetats editorials de manera gratuïta als lectors, començarà a repartir llibres en llengua catalanovalencianabalear. A on està la «trampa», em direu? Doncs bé, l’únic que heu de fer a canvi del llibre és escriure’n una ressenya. I no cal que sia positiva!
De moment hi ha assegurada la participació de Publicacions URV, i s’espera que altres editorials del nostre àmbit lingüístic es vagen sumant a la iniciativa. I si no podeu esperar ni un dia per entrar-hi i demanar un llibre, sempre podeu fer cap al fil de Crítics no tan matiners encetat per PURV per oferir llibres científics i de divulgació en català.
Apa aquí! «exquisit article», ni més ni menys! N’hi ha que sou exagerats, eh? 😉 Gràcies per la menció. I per l’adjectiu :-p
@ferran: home, estem al basar de les espècies, i bé que he d’adjectivar adequadament un article amb tant bon gust com el teu! 😀
ei, això és molt i molt interessant! Potser catalogaré finalment els llibres, una tasca en la que sempre m’he quedat a mitges?
És una eina magnífica per compartir aficions llibresques, sens dubte. De catalans ja en som més d’un miler, i no para de créixer. Bona difusió.
Per cert, aquest estiu vaig un conèixer un Jacme de veritat (i de Gavà, com en Jacme March). Creia que era l’únic de Catalunya. I ara tinc el dubte.
@anna: pos vinga, ara ja no tens cap excusa per no fer-ho! 😀
@puigmalet: tranquil, el meu “jacme” és només cibernètic, així que pots continuar creient que coneixes l’únic de Catalunya! 😛