In Octavo

«In octavo» és una expressió que s’utilitza ja fa temps (potser ens hauríem de remuntar a poc després de Guttemberg) en el món editorial per identificar la mida d’un llibre. La raó d’esta expressió i d’altres similars (com ara «in folio» o «in quarto») ve dels plecs que es fan a un full de paper imprès (que és molt gran), sempre a partir de la imposició de pàgines que se n’ha fet.

Us explico tot això perquè a mi, el nom d’Octavi, sempre m’acaba recordant el format dels llibres, talment com una falsa etimologia rebuscada (i dolenta, que Coromines em perdone). Però, si bé és ben falsa, no deixa de ser una casualitat ben certa que l’Octavi Serret és un amant en desmesura dels llibres. I la meua malaltissa imaginació no pot deixar de creure que el nom, com un vell encanteri medieval, haja acabat influint en les seues dèries personals.

Us he explicat tot això perquè avui els altres amants dels llibres, i els de la llengua i cultura catalana, estem d’enhorabona. I és que un dels grans de casa nostra, l’Octavi, serà reconegut amb el Premi Nacional de Cultura. Encara no ens ho creiem que puga ser possible, que es reconegue en vida i en plena acció cultural un puntal cultural com el de l’Octavi; així que avui l’ebresfera (i més enllà i tot) n’anirà plena, d’apunts, per culpa de l’Emigdi i del Jesús M. Tibau (uns altres terroristes culturals de primera línia). Cal reconèixer-li la feina que ha fet, i la que de ben segur contiuarà fent!

Gràcies, Octavi, per estimar els llibres. I gràcies, sobretot, per encomanar-nos cada dia a tots esta grip literària, que ja mai més ens  podrem traure del damunt.