Zona Urbanitzable · La ciutat de les paraules

Arriba un nou número del ZU! Com sempre, us apunto l’editorial:

Enyorem quan de petits jugàvem al carrer, amb els amics, a jocs ingenus i a d’altres que no ho eren tant, i oblidem que els primers jocs sempre es fan amb sons i amb paraules, que el joc de combinar-los per construir paraules noves, sense saber que són la primera vegada que les diem, és l’únic al qual no deixem de jugar mai. Potser per aquest motiu, les paraules, com els carrers, mai no són les mateixes.
I mentre n’anem aprenent cada dia de noves i anem coneixent el lloc on naixem, construïm també noves ciutats, on imaginem vides (im)perfectes, diferents, a quilòmetres de distància, real o imaginada. I sempre descobrim ciutats noves, on arribem per primera vegada, i algunes, sense saber ben bé per què, acaben formant part de nosaltres mateixos. Ens fonem amb el paisatge i ens sentim una mica seus. Tot i que potser és a la inversa i fem que formi part de nosaltres: tots duem dins nostre ciutats on sempre volem tornar; ciutats de les quals encara no hem marxat i ja voldríem tornar a ser-hi. I hi tornem, sí. I sempre ens sembla poc…
Anem on anem, les paraules ens acompanyen sempre. Quan les recordem, les acabem estimant i odiant, tant o més que les persones que les van dir. I anem deixant amb elles dies lents i tranquils de sol benigne, nits fugaces, amics acollidors i una mica de nosaltres. O potser més.
Les ciutats i les paraules s’assemblen.
Però una ciutat, com una vida, no cap en una sola frase.