Ragnarok
Qui diu que les converses de cafè no són interessants? Avui, entre altres coses, hem acabat parlant de mitologia nòrdica, del Ragnarok i del gènere de la mort a les llengües (toma ya!).
El Ragnarok, o el destà dels déus, és la versió de l’apocalipsis de la mitologia nòrdica. En esta història (que podeu llegir resumida en este magnÃfic post) els déus nòrdics es preparen per a la batalla final. Odin marxa a la guerra, amb les valquÃries i els elegits del Valhalla, contra Loki i els seus aliats, entre els quals es troba la nau Nagflar, carregada de gegants. Una de les caracterÃstiques de la sinistra nau és que està feta de les ungles dels morts, raó per la qual calia tallar-les bé abans d’enterrar-los. Al final Thor more a causa del verà de la serp Jörmundgandr, i Odin cau a mans del llop Fenris, que s’haurà menjat el sol.
Parlant del sol i la lluna ens n’hem adonat que en alemany el gènere d’estes paraules és invers al nostre, igual que la paraula que designa la mort. I és ben curiós perquè la majoria de llengües que coneixem ho fan com en català (sobretot en el cas de la lluna, lligada a la dona pel seu cicle de vint-i-vuit dies). Caldria veure en altres famÃlies lingüÃstiques quin gènere tenen, tot i que jo sóc de la opinió que en el nostre «cas» la investigació ens hauria d’acabar portant a l’indoeuropeu (aquà hi trobareu un diccionari etimològic, qui s’atrevix?).
I tot plegat m’ha recordat uns llibres de mitologia (entre els quals n’hi havia un de vikinga!) que consultava a la Biblioteca de la Cala (si voleu saber per què es diu «Dr. FrÃas» mireu este article de la Clara i el Dani). Eren uns llibres que sempre m’atraïen, preciosament il·lustrats, i que ara l’editorial no els té en el catà leg, però que podeu consultar a la vostra biblioteca. Us els recomano!
Però no cal que us preocupeu en excès, la història té un final feliç i, malgrat totes les penúries imaginables, Midgard renaix.
La cabalgata de les valquÃries… avui segur que els bersekers nòrdics dirien que els agrada l’olor a napalm…
Pensava que això de ragnaRock era un nou estil de música…
Jo vaig tenir el plaer de formar part d’aquesta tertúlia. Va ser realment interessant. M’atrau especialment la figura dels berserkers. Aquest mot prové de la suma dels conceptes “ós” i “camisa”. Fa referència a les pells d’ós (o llop) amb què es cobrien aquests guerrers. D’aquesta aparença fÃsica i de la ferocitat que demostraven, causada pel consum d’al·lucinògens, prové el mite europeu de l’home llop, que s’entronca perfectament amb els licà ntrops del món clà ssic.
Eren guerrers que consumien substà ncies al·lucinògenes, principalment bolets. L’efecte era que, al igual que els xamans en altres cultures, adoptaven el carà cter de l’animal que duien a sobre, en forma de pell. Això els proporcionava una ferocitat animal, una manca total de racionalitat, una brutalitat desmesurada, una força fÃsica exagerada i, a més, degut a l’efecte analgèsic de les substà ncies que prenien, no sentien cap dolor. Els enemics tenien moltes dificultats en abatrel’s.
En moltes ocasions, quan les tribus nòrdiques entraven en batalla enviaven els berserker com a tropa d’èlit de xoc. Aquests berserkers tenien un clar efecte dissuasori en l’enemic en el moment en què veien amb qui s’enfrontaven.
De fet, si teniu afició als jocs d’ordinador d’estratègia o rol, haureu vist que aquest mot “berserker” o “berserk” apareix amb certa freqüència. És curiós veure com inclús avui en dia aquest mot encara està vigent en una llengua descendent de la famÃlia de llengües germà niques: l’anglès. En aquest idioma trobem l’expressió “to go berserk”, que significa tornar-se boig, però amb un clar component de violència i brutalitat desmesurades.
Ha estat un plaer poder contribuir en aquest blog. la mitologia nòrdica és un tema que apassiona. Més enllà de les seves fronteres geogrà fiques i temporals.
Sergi
@kernel: pos pareix que no és un estil, tot i que sà que és un grup de metal!
@sergi: benvingut! un plaer comptar amb la teua participació! fantà stic! potser t’hauries d’obrir un bloc que parlés de mitologia nòrdica…
dels berserkers, he llegit que a banda de bolets, per col·locar-se, també bevien una cervessa fermentada amb beleño. Quin còctel!
el que està clar és que, d’una manera o altra, esta mitologia perviu avui encara: hi ha una bona colla de grups de música nòrdics que ens recorden els seus noms tothora!
ara et faré una mica d’enveja: no em cal anar a la biblioteca, tinc els llibres a casa!
Bé, no tots: el dels vikings, els dels romans (que són dos), el dels grecs i el dels xinesos.
brbrbrbrbrbrbrbrbrbbrbrbrbbrbbrr