Vos imagineu algú que haja de fer un pròleg d’un llibre de contes? Pos este algú sóc jo!
A vore, què n’hauríem de dir dels textos que podeu llegir al libre que us adjunto… potser el primer que ens vindrà a la ment és per què són «contes de la locomotora», malgrat que en tot el que llegireu no hi apareix cap traça de catenària ni cap tros de vell cagaferro collit d’entre la matxaca de la via.
Podria dir que són contes nascuts en una locomotora, que els autors estan com una locomotora, o que es reunien de tant en tant a prendre una tassa de te a la locomotora.
Però tot serien mitges veritats ja que, en realitat, són contes nascuts durant la marxa de qualsevol locomotora humana, tot just després d’haver arrancat la màquina i mentre els somnis impregnen els sotracs de la vida diària.
I de la caldera encesa amb carbó, en comptes de cagaferro, en surten, rabent, diamants. No cal anar a recollir-los a la via, només cal que cliqueu sobre l’adreça, descarregueu el llibre i llegiu una miqueta més…
Els contes de la locomotora, de Xavi Boix, Noelia García i Aurora Llauradó
http://www.tinet.org/~jjll/llibre_CdL.zip
