«Santa Tecla gloriosa, | mare dels tarragonins, | què ens donareu avui per dinar? | Espineta amb caragolins!» Amb este verset, que és la tradicional tornada del recuperat ball parlat, les Dames i els Vells es passegen durant les festes majors per Tarragona. Tot i que el temps no ha passat endebades per a la ciutat, que ha viscut un espectacular creixement a partir de la dècada dels 50 del segle passat, la fesomia urbana de la part més antiga encara conserva els edificis i carrers per a on l’escarniadora comitiva passava anys ençà, per arribar a la plaça que avui porta el seu nom.
El perímetre de les muralles, amb el Corralet al fons (l’actual plaça de la Font), delimita l’espai que coneixem com a Part Alta. Avui, si pugem pel carrer Major i anem cap al carrer Merceria, malgrat l’establiment de grans superfícies a les afores, podem trobar-nos una bona quantitat de botigues i aparadors: bodegues, floristeries, fleques, relotgeries, peixateries, perruqueries… En un dia qualsevol, a banda dels turistes i jubilats passejant per baix de les voltes medievals del carrer Merceria, podem veure els treballadors que van i vénen, les mestresses que van a comprar el pa, els xiquets que surten de classe… talment com en un poble qualsevol del Camp.
