El que no s’acostuma a veure en altres llocs són els funcionaris mudats, amb corbata o sense, que surten dels edificis restaurats. La ubicació de la delegació de Cultura, al carrer Major; el Consell Comarcal, a l’antic hospital de santa Tecla; el rectorat de la Universitat a l’edifici modernista de l’Escorxador, o la Facultat de Ciències de la Comunicació al Seminari de l’Arquebisbat, per posar varis exemples, tots ells han estat l’excusa perfecta per restaurar i habilitar tota una sèrie d’edificis històrics i aconseguir revitalitzar un barri que es creïa en decadència i definitivament tocat per la ruïna.
Després de donar una volta pel passeig arqueològic, tot entrant pel portal del Roser i encaminant-nos cap al carrer Cavallers, ens dóna la benvinguda l’Antiga Audiència. Habilitada com a sala per a diferents activitats culturals, des de sala de conferències, a exposicions, o a sessions de teatre o cinema, el conjunt arquitectònic preserva parts de diferents etapes històriques (la peça més curiosa de totes, però, és una pintada dels temps de la guerra que diu «Visca Durruti!»).
Ja en el carrer Cavallers ens trobem amb les residències de l’antic braç aristocràtic de la ciutat i, entre elles, la de Castellarnau, avui casa-museu, que ens recorda els temps més gloriosos de la Il·lustració, el cant de cigne de l’esplendor nobiliària: salons de té, llits amb camafeu, sales nobles ornamentades d’or i pintades fins a l’últim detall, quadres i tapissos gegantins…
