Si continuem caminant pel carrer de la Nau, a l’altra banda del carrer Major, farem cap a la plaça del Rei, presidida per la torre s’anomena popularment «de Pilat». Esta torre, que data d’època romana, va ser reutilitzada pel normand Robert Bordet els primers anys de la repoblació com a centre del seu poder feudal, en contraposició al que emanava de la Catedral, seu del primat eclesiàstic. I, amb el temps, passà a mans del rei, que aixoplugà sota el seu capell els jueus dels carrers que l’envolten, a l’antic call.
Des de dalt del Castell del Rei, part del museu d’història i talaia mediterrània, podem albirar tant la nova Tarragona, els molls de costa i les petroquímiques, com la Tarragona de tota la vida, el carrer santa Anna, la plaça del Fòrum i el mercat de dissabte, els fortins, l’amfiteatre i les antigues esglésies de la ciutat, tot coronat per la blanca façana de la Catedral que s’aixeca al mateix lloc a on abans havia el temple d’August.
Des d’aquí, però, el que no podrem veure és el claustre, ni sentirem el silenci de les campanes que ressona després del toc de missa. Silenci, envoltat per l’atenta mirada de sentinelles tarongers, que ens convida a imaginar-nos ben viu el fil de la història al nostre voltant i que ens recorda que, des dels temps de Florus, a Tarragona «tot l’any és una contínua primavera». Veniu i comproveu-ho!
