Fa uns dies l’Anna em preguntava com es plantava una figuera. La veritat és que jo no en tinc ni idea. Així que li vaig preguntar a mon pare, i la resposta que li vaig donar a l’Anna ara la poso al bloc, no sia cosa que s’acabe perdent, i així algú altre la pot acabar aprofitant també (per cert, Anna, si llegeixes això, i conserves per casualitat la recepta dels seitons en vinagre que et vaig escriure, posa-la als comentaris!).
Bé, vos passo les instruccions:
Busca una figuera que faça les figues que a tu t’agraden. Si bé és cert que més endavant es pot empeltar l’arbre, sempre resulta més senzill si l’encertes des del primer dia i poses un esqueix de les figues que vols tindre, no trobes ?
Quan sàpigues quina figuera vols, cal que en talles una branca, que serà l’esqueix. Esta branca ha de tindre forma de «L». A l’hora de plantar l’esqueix, s’ha de plantar igual que la ele majúscula, amb un braç en horitzontal soterrat i l’altre en vertical, que és el que sobreeixirà de la terra. I que quede ben fondo!!! Així que, a l’hora de triar la branca i fer l’esqueix, no sigues agarrat i agafa una bona branca.
• Indicacions a tindre en compte a l’hora de plantar l’esqueix:
La figuera és un arbre que beu molta aigua. En beu tanta, que lo millor que pots fer és plantar-la tant lluny com pugues de la cisterna (o del poumoure, o de qualsevol construcció que vulgues conservar). La rel de la figuera és tan forta que es pot carregar la paret de la cisterna en la seua recerca d’aigua!
Hi ha dos dates per plantar l’esqueix: el solstici d’hivern i el d’estiu. Segons mon pare cal plantar l’esqueix a trenc d’alba d’algun d’estos dos dies si vols que prengue la rel en força. Jo crec que no cal ser tant estrictes en este tema, i amb que es plante pels volts de Sant Joan n’hi haurà prou.
Gràcies, fa molts dies que volia saber com es planten els esqueixos de figuera. En tinc una i en volia fer créixer més.