Després va tocar el torn de les portadelles. Potser per esta mania meua de dissenyar les pàgines al màxim de clares possible, volia fer alguna cosa diferent, i vaig optar per embrutar al màxim. I re, que cada portadella, al final, té una bona part de tinta al 100%, i, en el cas de la pàgina d’inici de capítol amb text, com ara a la introducció, esta franja només ocupa un terç de a pàgina.
Tot això em va portar a pensar en el pantone que utilitzaria. Se’m feia difícil triar un de sol per a tota la col·lecció, i a partir d’esta incertesa vaig decidir que el millor seria que cada títol utilitzaria un pantone diferent, que recordés el tema que tracta. En el cas del primer títol la tria va ser molt fàcil, seria un lilós que recordaria la franja de la bandera republicana.
Però el problema de veritat (potser un dels que més m’ha costat solucionar, i del que no n’acabo d’estar del tot convençut, potser perquè és massa atrevit) va vindre quan vaig posar el títol a la portadella. La Yanone no em donava un bon resultat, i l’efecte de la Linoletter tampoc m’acabava de fer el pes. Vaig estar buscant diferents fonts, per ser exactes una de tipus «industrial», i després de moltes proves em vaig quedar amb una que s’anomena Libeled Lady (utilitzant sempre la caixa alta, però). No la jutgeu pel nom, sinó per la forma…
