I, per últim, la coberta. Amb la tripa tota muntada, la coberta m’ha sortit soleta, ja que sóc de la opinió que la coberta ha de sintonitzar d’una manera o altra amb la tripa (tot i que pot ser perfectament que es tracten com dos productes absolutament diferents). El color emprat a la tripa tornaria a sortir aquí en primer pla, i la Yanone, que amb un cos ben gran sí que m’agrada per retolar el títol. Al marge hi he deixat una franja que en cada número portarà una imatge de l’interior, a tall de motiu. El resultat final que busco és que, tot i que cada número serà d’un color diferent, la tipografia i la disposició de la pàgina es recorden d’una a l’altra i acaben donant sensació de col·lecció. Ho hauré aconseguit? haurem d’esperar els següents números…
part del davant de la coberta
