Vinga, que la jaka m’ha encolomat un meme d’estos, i com que és facilet i m’ha sembla original, pos dit i fet!
La recepta canta així:
Agafa el llibre més proper.
Obre’l per la pàgina 123.
Troba la cinquena frase.
Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions .
Ull!, no busquis el llibre que més t’agradi, si no, el que tens al costat.
«Les contó todo rápidamente mientras caminaban entre la muchedumbre, haciendo caso omiso de las exclamaciones cada vez más pasmadas de Elayne, que no daba crédito a sus oídos, y respondiendo a las preguntas de las dos mujeres del modo más sucinto posible.»
Cielo en llamas, volum setè de La Rueda del Tiempo, de Robert Jordan
Ara mateix tinc al meu costat una pila dels llibres de la saga de Jordan, que el meu amic Xapi me va passar, i he agafat el de dalt de tot. Per a possibles lectors, us aviso que és una saga de literatura fantàstica que vaig començar a llegir fa mooolt de temps, quan va sortir la traducció del primer volum (en tapa dura) i no en tenia ni idea de si era molt llarga o no. Al cap del temps els llibres han anat sortint a poc a poc, amb canvis d’editorial, i parades de l’escriptor. Estem esperant el volum 14, i l’autor ha xifrat la saga en 18 volums… espero acabar-la de llegir abans de jubilar-me!
Per al curiosos, vos apunto un fantàstic portal a on es reunixen els fanàtics de La Rueda del Tiempo, que es diu Los Espejos de la Rueda.
per cert, passo el meme a qualsevol que estiga llegint este missatge en este moment (sí, tu!) i que li vinga de gust fer-lo! (no m’atrevixo a dir noms, que després si no ve de gust ha de ser un pal…).
Ei Jaume, quina manya que t’has donat !!!
Ja saps (o no) que a mi també m’agraden tots aquests rotllos de la literatura fantàstica no coneixia aquest escriptor ni aquesta saga, potser algun dia mi posi, el que passa que jo soc perillosa ja que quan començo amb una cosa en faig un monogràfic.
Moltes gràcies per la teva col•laboració !!!
Bona nit !!!
😉
compte, jaka, esta saga és altament adictiva, i no sóc capaç d’assegurar-te que et pugues desenganxar quan comences a llegir-la…
😀
per cert, ha estat un plaer col·laborar-hi! i si algun altre dia s’ha de tornar a fer avisa, que ho faré!!!
Ara ve la pregunta tonta de la menda lerenda: meme???
;-DD
Petonets guapo!
ep! que no és cap pregunta tonta!!!!
jo mateix no en tenia idea de què era això d’un meme, fins que no me’n van «encomanar» un!
tot i que pot parèixer que és algo raro, relacionat amb la genètica, la realitat és que té una funcionalitat molt més mundana: ve a ser una espècie de pregunta o test que es va passant de blocaire en blocaire per vore les diferències dels resultats entre ells (també podria funcionar per correu electrònic). Total, que al final, «meme» se pareix més aviat a això
besadetes, maca!
:*
Si és que ets un pou de saviesa!!!
Muaaacs!!!