El que està clar, com demostra aquesta divertida tira còmica, és que la ciència ficció sempre ens explica els interessos i els neguits de cada època. Als 50, la guerra freda i la por a un conflicte nuclear; als 60, l’alliberament sexual i la cultura pop; als 70, la crisi energètica, la superpoblació del planeta i l’esgotament dels recursos naturals; als 80, la postmodernitat, el neoconservadurisme nord-americà i els reptes del mestissatge; als 90, la realitat virtual i els riscos de la manipulació genètica. I a partir del 2000, què? Potser una suma, un resum refregit i una recuperació dels temes de les dècades anteriors…
estic amb tu, Gustau… tinc la sensació que s’estan recuperant, no només personatges, sinó trames i temes de fa temps… pot ser un esgotament de la ciència ficció? o senzillament un moment d’impàs?
Un esgotament dels temes de la ciència ficció? No ho crec… Simplement, crec que el que passa ara és que els canvis tecnològics són tan ràpids que els creadors de ciència ficció no tenen temps d’assimilar-los. D’alguna manera, considero que continuaran treballant a partir dels grans temes de la dècada passada: realitat virtual, relació home-ordinador/màquina, clonació, manipulació genètica; però afegint altres qüestions anteriors com crisi energètica i grans desastres naturals (un neoecologisme a la c-f?? pensem en El día de mañana, per exemple, o El Núcleo…) i també grans invasions extraterrestres (en la línia de La Guerra de los Mundos, d’Spielberg). Això, ja dic, sempre que no hi hagi algun gran descobriment científic o tecnològic, que transformi la nostra vida quotidiana radicalment, en la línia del que va passar amb internet…
El que està clar, com demostra aquesta divertida tira còmica, és que la ciència ficció sempre ens explica els interessos i els neguits de cada època. Als 50, la guerra freda i la por a un conflicte nuclear; als 60, l’alliberament sexual i la cultura pop; als 70, la crisi energètica, la superpoblació del planeta i l’esgotament dels recursos naturals; als 80, la postmodernitat, el neoconservadurisme nord-americà i els reptes del mestissatge; als 90, la realitat virtual i els riscos de la manipulació genètica. I a partir del 2000, què? Potser una suma, un resum refregit i una recuperació dels temes de les dècades anteriors…
estic amb tu, Gustau… tinc la sensació que s’estan recuperant, no només personatges, sinó trames i temes de fa temps… pot ser un esgotament de la ciència ficció? o senzillament un moment d’impàs?
Molt bona la tira. Ha plogut molt des d’aquell Ultimatum a la tierra del 51…
Molt bo també per cert el Theremin.
Genial !!!
:)))))))))))))))))))))))))))))))))))))
el theremin! osti, tens raó! potser undia d’estos li dedico un missatge! 😀
Un esgotament dels temes de la ciència ficció? No ho crec… Simplement, crec que el que passa ara és que els canvis tecnològics són tan ràpids que els creadors de ciència ficció no tenen temps d’assimilar-los. D’alguna manera, considero que continuaran treballant a partir dels grans temes de la dècada passada: realitat virtual, relació home-ordinador/màquina, clonació, manipulació genètica; però afegint altres qüestions anteriors com crisi energètica i grans desastres naturals (un neoecologisme a la c-f?? pensem en El día de mañana, per exemple, o El Núcleo…) i també grans invasions extraterrestres (en la línia de La Guerra de los Mundos, d’Spielberg). Això, ja dic, sempre que no hi hagi algun gran descobriment científic o tecnològic, que transformi la nostra vida quotidiana radicalment, en la línia del que va passar amb internet…
jo crec que la ciència ficció d’avui son els videos de la FAES
els vídeos de les FAES? mmm… segurament sí…. però una mica més d’efectes especials els aniria bé… 😀