Estic preparant un article sobre el món de l’edició, i he decidit posar al bloc la part introductòria (que és la més general) per tal que, qui vulga, puga fer-m’hi comentaris i, si cal, ampliar-ne els continguts. Espero que us resulte interessant!
* * *
Havia de ser l’apocalipsis, la fi dels llibres tal i com sempre s’havien entès. Havia nascut el llibre electrònic, un enginy que permetia llegir i emmagatzemar infinitat d’obres. Arreu s’afermava la idea que en un futur no gaire llunyà el paper deixaria pas a la pantalla, irremeiablement, i que les llibreries i les biblioteques passarien a ser pàgines web a on l’usuari es podria descarregar els arxius instantàniament. Sense horaris, des de qualsevol punta del món, fàcilment i per un mòdic preu. Però no va ser així.
Igual que l’any 2000 no va vindre acompanyat dels mil-i-un avenços futurístics que es profetitzaven pocs anys enrere, avui es pot dir sense por a errar-se que els llibres en format electrònic no han susbstituït l’hàbit de lectura (i, sobretot, de compra) en el format tradicional. De moment.[1]
Ahir vaig visitar l’FNAC de Plaça Catalunya. Després de tornar-me foll a la llibreria més mal organitzada que he vist vaig passar per la zona d’oci electrònic, on hi ha les consoles lliures per qui vulgui provi els jocs.
Allà uns adolescents, amb una pseudoguitarra elèctrica connectada a la Play o la Wii (no ho sé) es dedicaven a seguir els acords que la pantalla li demanava. En aquell moment vaig recordar quan un meu amic, de retorn d’un viatge el japó em parlava d’aquella màquina recreativa, i de com ens vam riure dels japonesos. I 5 anys després ja tenim el primer model aquí.
Així que no considerem el japó com una excepció sinó com un avançament del que vindrà.
De tota manera, per ara llegir a llibres i llegir electrònicament no es pot ni comparar. És més agradable a la vista el paper i la tinta suaus que els electrons de la pantalla.
vullunfestuc, has tingut a les teues mans un catxarret com el de la imatge? a Europa no se’n venen, de moment… la veritat és que a efectes òptics és molt còmode, ja que no funciona amb electrons, sinó que és una espècie de tinta (els electrons només hi passen per canviar la pàgina —el que fan es canviar la disposició de la tinta—). Entre pàgina i pàgina no hi ha despesa d’energia, i la lectura és molt còmoda (podent canviar la grandària del text si es vol).
Ara, naltros, que som de la generació paper, sempre serem un romàntics i preferirem les edicions enquadernades de tota la vida! Personalment friso per a que hi hage el canvi aviat (i ara faig de profeta): els best-seller i les noveles de butxaca passaran al format electrònic, mentre que les edicions en tapa dura guanyaran en qualitat!
Temps al temps, temps al temps… 😀
Hola! aquí aterro, des d’un lloc no gaire llunyà, i em trobo amb un tema sobre el que m’agrada especialment discutir! així que deixo l’exploració del blog per després i em llenço al debat.
Jo estic completament d’acord amb el Jacme, tot i que fins fa un parell de mesos no m’hagués cregut que opinaria així. Crec que hi ha llibres i llibres. Els bons, que els vols tenir en paper, i rellegir-los mil vegades, i girar els fulls, i l’olor, i… en fi, què us haig de dir que no sapigueu. I després els altres: els que et llegeixes perquè són el bestseller del moment i tens curiositat, o saps que són dolents pero et vols llegir, o una sèrie que no saps si t’agradarà i vols provar amb el primer. Aquesta última categoria és ideal per llegir en format electrònic, encara que llegir en pantalla (no he tingut accés a la maquineta!) sigui una mica pesat.
Pero siguin quines siguin les nostres preferències individuals, el temps dirà! I no sóc gaire optimista sobre la seva opinió…
benvinguda Anna! entra, i disposa del que vulgues, com si fosses a casa teua! 😀
La maquineta no es ven a la UE. jo en vaig tindre una a les mans, en un col·loqui que es va fer a BCN, i el va portar un direciu de la Sony. La veritat és que este dispositiu fa que la visió que es pot tindre sobre els llibres electrònics canvie radicalment (la lectura per pantalla d’ordinador no és gens còmoda).
No ets gaire optimista sobre la meua opinió? jo crc que hem de tindre fe… lo difícil serà que arribe el llibre electrònic portàtil, però una volta haja arribat el canvi serà imparable (i les edicions en paper milloraran, és el que passa al japó!)
Gràcies per la benvinguda, Jacme!
No sóc gaire optimista sobre la opinió del temps, però ara que ho dius, tampoc en la teva ;), com a mínim pel que fa a que les edicions en paper millorin. Crec que a la llarga (mooolt llarga), les edicions en paper desapareixeran. Però com que no crec que ho vegi, no em preocupa gaire! Només espero que les edicions paper millorades que pronostiques no es facin tan extraordinàriament cares que acabin essent per una èlit.
Doncs jo llegeixo, i molt, electronicament.
Des fa uns quants anys tinc contacte constant amb textos electrònics de una mida considerable. També, per practicar l’anglés em vaig baixar uns quants llibres (més que per pirateria, per facilitat de trobar-los en aquests formats!).
Finalment, succeí allò que a hores d’ara fa que llegeixi més en format electrònic que amb el suport tradicional; vaig comprar-me una PALM via eBay (100 eurets només) i és el més còmode que he trobat per llegir. A més puc escoltar música mentres amb mp3 (cosa que solc fer) o si no en tinc més ganes posar-me una peli.
És còmode (sobretot si vas sovint en tren)ja que combina un tamany reduït amb una pantalla prou gran (320×320 pixels). Jo que ja tenia costum de llegir en una pantalla em vaig acostumar de seguida i ara m’és més còmode que un llibre, ja que tinc molt costum de llegir al llit.
@anna: crec que les “futures” edicions en paper no seran molt més cares que les actuals edicions en tapa dura (de llibres cars per a l’èlit sempre n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi hauran, mira que hi ha edicions de col·leccionista que superen de llarg els 6.000 euros)
@accídia: fantàstic! ets la primera persona que coneixo que diu que llegeix en llibre electrònic. I a més tens una bona opinió del sistema! tal i com dius, si vas sovint en tren, l’invent et facilita molt la vida, però ja estem parlant d’un canvi de mentalitat tecnològica (espero que no tarde en generalitzar-se!) 😀