Pos sí, lo meu post del dia «D» serà sobre una partideta de rol, la que acabem de fer ara mateix amb la gent de la feina (no hi havien jugat mai i els vaig poder enganyar a jugar-ne una utilitzant el meu Costat Fosc de la Força).
He triat el joc de rol d’El Senyor dels Anells, el de MERP. Potser és un sistema antic, però pràctic per mi (perquè me’l conec) i m’era molt senzill preparar una partideta com a Director de Joc. Eren un grup de 5 jugadors de nivell inicial i no en tenien ni idea de re (ni de tirar daus), així que m’ha tocat a explicar-ho toooot des del principi: què era la Terra Mitjana, quines races hi viuen, les professions… hem repassat la fitxa del personatge predefinit que els he preparat jo, els he explicat les quatre coses bàsiques i ja hem començat!
La història era molt senzilla. Es trobàven a la fonda de Bree i un capità dunedain ha entrat a demanar ajuda: uns orcs havien raptat una parella de vellets que vivien a les afores del poble. Evidentment els personatges s’han presentat voluntaris i han anat a salvar-los! Pel camí s’han trobat amb quatre orcs que els volien matar i, després d’eliminar-los, han pogut arribar a la cova dels orcs, a on hi han trobat els vellets. A la sortida de la cova, però, els esperava un troll!!! i coses dels daus, en la primera tirada, una elfa ha tret, primer, una tirada oberta que li ha fet molt de mal; però després, amb un crític, se l’ha carregat! un troll de nivell 12 a prendre pel sac!!! 🙁 😀
El final? Pos ja us el podeu imaginar: a la taberna, fent cervesses i celebrant la victòria! 😀
[Pareix que s’ho han passat bé, diuen de repetir-ho un altre dia…]
Cartell de la pel·lícula d’El Senyor dels Anells de Ralph Baksh..
Ostresss! Aquest cartell! Va ser aquesta pel.lícula la que em va introduir al Senyor dels Anells. La vaig veure sense saber on em ficava. Però com que en realitat deixa la historia a mitges vaig haver d’aconseguir els llibres per acabar-ho. I menys mal!
Aquest va ser el primer joc de rol que vaig tenir, ara farà gairebe 17 anys…Després amb els col·legues vam jugar al Rolemaster que segueix amb el sistema, pero molt més complet (i complicat)
Fa temps que no jugo a rol… quina enveja!!!!
@dan: de fet, en el seu moment, esta pel·lícula estava carregada d’efectes especials que van costar molt (econòmicament). Van provar de fer una part, esperant que la recaptació de taquilla permetés fer la resta, però no va poder ser. De fet, l’autor reconeix que un dels seus grans errors va ser no narrar la història completa d’un sol cop (ja que no hi havia prou diners). [nota friki: a casa tinc un cartell de la pel·lícula de l’època!] 😀
@accídia: benvolgut, tenim vides rolístiques paral·leles! primer SA, després RM! RM té molts de detractors, però me sembla que tu i jo en som defensors… 😛
De l’autor Ralph Bakshi també està molt bé “Tygra, hielo y fuego”, que recentment s’ha editat en DVD. En algun lloc vaig llegir que realment quan va fer diners va ser com a director de pel·lícules porno de dibuixos animats.
osti, no en tenia ni idea de l’etapa «P» del Bakshi… :O Però bé, és normal, i més si estes pel·lícules li van poder donar els diners per poder-se dedicar a les altres
ostres! el Senyor dels Anells va ser el primer joc de rol al que vaig jugar (en una època en que pràcticament ni se sabia què era el rol…), i podria dir que l’únic amb excepció d’alguna escapadeta al de La Guerra de les Galàxies.
A veure si l’any que ve que el dia caurà en dissabte ens podem trobar tots i fer una partideta!
M’hi apunto!
accídia: t’hi apuntes? mira que les partides les fem a TGN…
@anna: l’any vinent me sembla que el dia de l’orgull cau en dissabte… segurament muntarem alguna cosa presencial espectacular (quedes avisada, eh?) 😀
Ostres, qui pogués tornar a experimentar la sensació de misteri de la primera partida! Hi ha un joc que pot ser es mes atractiu per una primera partida, ja que toca temes mes “propers” potser, pirates i demes: http://www.blogderol.com/2007/06/19/en-busca-del-desesperanza/