el basar de les espècies

L’«àbac», l’Imma Bellafont i la llei del llibre

L’altre dia parlàvem de la Llei del llibre, i de les coses bones i dolentes que comportava. La dolenta, que cada prèstec d’un realitzat en una biblioteca pública ens costarà 20 cèntims (a càrrec dels pressupostos de l’Estat). La bona, que alguns s’haurien d’espavilar i vendre els llibres al mateix preu que la resta dels mortals.

Pos resulta que, de moment, res de res. El Guillem m’ho explicava als comentaris del post, i m’apuntava una entrevista a l’Imma Bellafont, presidenta del Gremi de Llibreters (l’e-notícies en parlava en esta notícia amb múltiples i variats comentaris).

En resum: que l’«àbac» continua amb les seues rebaixes, saltant-se la llei, i els polítics fent la vista grossa. Tot i que no deixa de tindra raó esta dona, m’ha molestat que s’haja centrat en donar la culpa als polítics… i no em malinterpreteu! És evident que els polítics tenen la seua part de responsabilitat si no es compleix la llei, i molt més quan després d’haver-los-hi recordat es fan els suecs. Però, si és una llei com qualsevol altra, i com qualsevol altra la llei del llibre contempla sancions, pos que els denuncie i que els jutges facen lo que hagen de fer, no trobeu? Llegim, del règim sancionador:

• l’article 17, apartat 2 a), diu que és una falta greu «La venta de más de un ejemplar de un libro al público a un precio distinto al fijado de acuerdo con lo dispuesto en el capítulo IV de esta Ley»

• l’article 17, apartat 4 a), diu que se sancionarà una falta greu amb una «Multa de 10.001 a 100.000 euros.»

Senyora Bellafont, vosté que és una persona que representa un sector econòmic i cultural important, faça lo que haja de fer i, a més a més de criticar als polítics (que té tota la raó del món), faça el favor de manar als advocats del Gremi que emprenguin les accions judicials pertinents. Perquè té raó, no?

I jo me pregunto… si els polítics fan cas omís de la Llei en el cas dels descomptes, ho faran també en el xanxullo dels 20 cèntims per als lladres? què il·lús que sóc…

Àbac romà. .

2 thoughts on “L’«àbac», l’Imma Bellafont i la llei del llibre

  1. vullunfestuc

    Com a consumidor de llibres sempre estic disposat a pagar “menys” per tenir el mateix. De tota manera, tampoc soc fan de l’Abacus com a llibreria, ja que tampoc veig l’estalvi tant important com perquè tothom s’hagi de passar a l’Abacus. Igualment, també entenc que hi ha gent que viu del llibre i, donat que tampoc es llegeix tant, el preu ja deu ser el més ajustat possible. En fi, complicat.
    Jo només volia preguntar sobre una iniciativa que va aparèixer fa un temps, baixar l’IVA dels llibres. Alguna cosa?

  2. Jacme

    Vullunfestuc, pensa que el 60% del preu d’un llibre es reparteix entre el distribuïdor i el llibreter. L’altre 40% serveix per a pagar les despeses d’edició, el manteniment de l’editorial, els drets d’autor, i al final, el que queda, és el benefici de l’editor (similar al que queda de drets d’autor). Potser en fan un post…
    Liberalitzar el preu del llibre no és una bona solució, ja que al revés del que molts pensaríem (el llibre em sortirà més barat), la realitat en els països que ho han fet és que a) els llibres no són més barats, i b) desapareixen les llibreries a causa de la competència deslleial de les grans superfícies, hi ha menys punts de venda i existeix una uniformització dels títols que s’ofereixen.
    Per una altra banda, l’IVA del llibre és del 4%. Estaria bé que s’abaixés a l’1% o al 0%, però no crec que es face mai…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.