3. Un futur incert?
Després del repàs que s’ha fet a l’edició al Camp de Tarragona, podem dir que li espera un futur incert? Podríem dir que tan incert com el que li espera a l’edició en català en general.
Les editorials petites i mitjanes tenen una quota de mercat incontestable, que per molt que les grans se’l vulguen menjar, se’ls resistirà sempre. Com a botó de mostra només cal veure l’evolució creixent i constant de l’activitat editorial al Camp.
Estes «petites» editorials poden permetre’s el luxe de treballar independentment, sense els condicionants estratègics de sabre’s un apèndix d’alguna estructura empresarial espanyola. Els espais buits i les línies editorials per cobrir que existeixen els permeten defensar els seus propis valors i apostar clarament per la qualitat i la cultura, i per autors i títols que possiblement no tindrien cabuda en les «grans» editorials.
Això no vol dir que els productes de les grans editorials estiguen exempts de qualitat i de cultura, senzillament es tracta de productes editorials diferents. A una petita editorial li pot sortir a compte publicar una obra amb una previsió de tiratge curta i un rendiment a mitjà o llarg termini; mentre que les grans, habitualment, acostumen a treballar amb tiratges més elevats i, sobretot, amb un rendiment ràpid. En estes grans estructures empresarials es diu que la vida de l’editor dura tres anys: el primer per programar els títols, el segon per traure’ls al mercat i el tercer per comprovar-ne el rendiment econòmic. En canvi, en les petites, l’editor sempre és el mateix, a l’antiga manera, fet que permet definir una línia editorial clara a llarg termini.
Però no crec que la incertesa de futur en el món editorial català puga atribuir-se a la disposició immediata de l’entramat empresarial. Per tal d’assegurar el futur de l’edició cal fixar-se en uns altres actors de l’obra que es representa i que no se’ls té prou en compte. Els lectors i els distribuïdors.
La llengua habitual de lectura, segons els Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya del 2006 indica que un 20,1% ho fa en català, mentre que un 78,7% ho fa en castellà (diferents a les xifres del 2005, que eren un 22,1% pel català i un 77% pel castellà).
A més a més, hi ha un dictamen recent encarregat pel Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya que alerta que l’estudi de la literatura a les aules d’ensenyament secundari ha disminuït considerablement o que ha desaparegut a la pràctica.[1] El problema s’ha agreujat estos darrers anys amb l’arribada a les aules d’immigrants que desconeixen el català, combinat amb la disminució dels hàbits lectors dels alumnes i un baix nivell de català dels autòctons.
________________
[1] Es tracta d’un estudi realitzat per Jaume Aulet i Pere Martí titulat La literatura catalana a l’ensenyament secundari. Un procés de degradació, amb propostes per aturar-lo, que s’ha donat a conèixer al març del 2007.