Fet este petit repàs a la literatura a la xarxa és hora d’extraure’n conclusions. Podem veure que, amb el temps, la literatura a passat de ser a la xarxa (en repositoris digitals) a fer-se a la xarxa (és el que anomenem, per dir-ho d’alguna manera, «Literatura 2.0»).
El canvi pot parèixer subtil, però no ho és. De fet, algunes ments benpensants (habitualment pertanyents a l’establishment cultural), no dubten en pegar el crit al cel i recriminar la frivolitat d’esta nova manera de fer literatura, preveient apocalípticament la fi de la bona, correcta i alta literatura (que, de manera sospitosa, acostuma a ser la que habitualment es troba en format paper).
Crec que la raó d’este sentiment de simplificació, de superficialitat, de velocitat i mitjania que alguns creuen que es troba a la literatura contemporània a la xarxa i als blocs (tot ignorant-la directament) va més enllà d’una simple molèstia sobre el que fa el jovent d’avui en dia. Possiblement hi ha un canvi més enllà del format, un canvi de mentalitat, que no és només culpa d’internet i dels blocs. Baricco al seu assaig Els bàrbars (que recomano vivament) ho diu, i crec que encertadament, quan en relació a les diferències que trobem entre la literatura 2.0 i la 1.0 pregunta directament a l’escriptor «si escriure amb ordinador ha canviat les coses, i la resposta és que no, ¿està completament segur?, sí, llàstima, doncs aleshores potser els blocs, això és, tal volta els blocs han dinamitat la literatura, fins i tot l’han substituïda; però no és veritat».
Estem en una època de canvi, de transició. El món està canviant. Els escriptors estan canviant. Els lectors estan canviant. I una bona part dels editors dormint a la parra.
Jordi Ferré, l’editor de Cossetània, ho té clar quan diu que els editors s’han de transformar en gestors de continguts, i no se n’està d’apostar fort per la Literatura 2.0. Els editors han d’avaluar la qualitat de la matèria prima, i després decidir el suport de comunicació que més li convé, sia paper, cd o bits. Però, mentrestant, es va posposant l’hora del canvi per part dels sectors dominants, i conviu l’antiga manera de fer amb la nova civilització digital.
Avui, el format tradicional del llibre (en paper) es pot considerar superior a la resta de formats. Espereu-vos al dia en què ja no ho siga (que arribarà), i aleshores viurem un autèntic bany de sang intel·lectual de l’ancien régime. I això no té per què ser dolent. Temps al temps.
La Llibertat de Delacroix.
Bueno… sinceramente, los editores estarán dormidos y tal. Pero yo soy realmente incapaz de leer un relato largo en el ordenador… por lo que preferiré mil millones de veces el formato papel, para relatos largos. Para los cortos, ya me es más indistinto.
Aunque estoy de acuerdo… tiempo al tiempo. Todas las cosas suelen decirse por falta de costumbre… y por el entrañable refrán “más vale malo conocido que bueno por conocer”
Saludts!
he, he, he…
a ver, primero que todo, piensa que en general nosotros todavía tenemos la cultura del papel. Cuando los dispositivos de ebook esten optimizados (y ya empiezan a estarlo), y cuando haya un cambio real de cultura (como en Japón), verás que las cosas serán diferentes (y el formato papel quedará para las ediciones en tapa dura, el bolsillo desaparecerá será electrónico)
Bueno, pero si lo piensas, los ordenadores siguen teniendo grandes inconvenientes. Por ejemplo, en el bus habitualmente no se va leyendo de un ordenador, se va leyendo de un libro de bolsillo.
Y es más, el principal problema para leer con el ordenador… es que siempre terminas entretenido con otra cosa. Ya sea el msn, ya sea las patatuelas en vinagre o el cachinfú de las indias, te entretienes. Y así es difícil leer ^^
Saludts!
l’ordenador per a llegir llibres? no te n’has enterat dels ebook? encara han de millorar-los (i abaixar el preu), però ja veuràs com triomfaran (en un ebook hi pot cabre tota una biblioteca sencera, i al damunt portàtil!) 😀
Uop, no los conocía no. Pero vaya, a poco que tengan conexión a internet (y conociendo como es la gente, en la que por ejemplo el móvil sirve para todo casi salvo para llamar :-S… debo de ser muy raro yo…) ya la hemos liado.
Pero vaya, la idea es buena. ¿Comenzará el negocio de los libros piratas? XD
Salutacions
Amb tota sinceritat, seguia amb atenció els esdeveniments referents al llibre de LCL, des de que em va arribar que es feia, havent-me perdut tot el procés previ, que, arran d’una sèrie de comentaris llegits aquí i allí, van fer que dongués un cop d’ull a la realització de tan gran projecte, fet que comporta un bon nombre d’hores per poder saber quelcom més d’aquests “100 millors blogs”, com en molts llocs s’ha escrit.
Primer de tot, es valorava un post puntual, que per l’autor era prou bo com per optar a la selecció, i es van presentar un total de 138, és a dir, que 38 serien eliminats, com cito textualment de la notificació de resultats a L’Entrellum: “S’havien presentat un total de 138 bloguistes i n’havíem de deixar 100. Cada membre del jurat portava fetes les seves valoracions i no va costar gaire que ens poséssim d’acord en la selecció final. El criteri principal va ser la qualitat literària dels textos. El jurat, per unaniminat, va escollir els següents blogs”.
Aquí, hi ha quelcom en certa manera contradictori entre les notificacions al respecte que s’han difuminat per la Catosfera. S’ha escollit un POST CONCRET de cada blog presentat, fet que no implica que la resta de posts del blogger siguin del mateix nivell que el seleccionat, pel que tampoc es poden parlar dels 100 millors blogs, sinó dels 100 millors posts.
Segon, en tota mena de selecció, hi ha unes bases a partir de les quals, es segueixen els criteris de selecció, o si més no, en el moment de dir quins són els guanyadors, poden ser exposades una mica més implicitament que amb el comentari breu i poc clar de “qualitat literària”.
Tercer, reconeixent l’esforç del jurat en la selecció i en l’organització, no deixa de sobtar que el propi jurat formi part d’aquests post escollits i que es publicaran en el LCL, que per qüestions de màrqueting, de ben segur tindrà un cert ressó en el món mediàtic del llibre, impulsat de manera fervent pel centenari d’autors i de l’editorial.
Quart, confio que, per educació i respecte dels 38 posts no seleccionats, alguns dels quals, francament pertanyen a blogs que sí tenen una excel.lent qualitat literària i estan a nivells de temàtica literària ben elevada, hagin tingut la corresponent notificació de no resultar escollits personalment, com sovint molts escriptors es queixen, reneguen de certs concursos i troben a faltar.
Cinquè, en cap moment, amb aquest comentari pretenc faltar al respecte de ningú, ni treure valor a la tasca realitzada, ni molt menys ofendre sensibilitats. Simplement volia fer comentari a una sèrie de punts que no han quedat prou clars i esdevenen origens de dubtes, a qui, i repeteixo, ha seguit el procés quan ja estava començat, i ha anat recuperant informació fragmentada en la Catosfera sobre el tema.
Sovint, perquè és un projecte nou o perquè no es té experiència, es diu que la propera vegada es farà millor, que no tothom pot estar content, etcètera, però espero que no es caigui amb aquests tòpics i es mantingui un nivell de responsabilitat i de coherència com el projecte i tothom es mereix.
Salutacions cordials.
Pere Mas
Benvolgut pere;
se’m fa estrany (per no dir paranormal), que escrigues este comentari en este post, que no tracta del que parles, i encara més quan jo no he tingut cap tipus de participació en l’organització i selecció del llibre.
Evidentment, compartixo molts dels teus comentaris al respecte, fins al punt que crec que s’haurien d’haver publicat els 138 posts (triats pels mateixos autors), ja que sóc de la opinió que més que tractar-se d’un projecte únicament “literari” es tractava d’una mostra del projecte comú i universal que és la blocosfera en llengua catalana. Però bé, això no depenia en cap moment de mi. Ni era al jurat, ni sóc l’editor del llibre, només un participant més (que, tranquilament, hauria pogut ser un dels 38 no escollits).
Repetixo que hi ha moltes coses que no m’agraden del llibre, com per exemple algunes rellevàncies d’algunes persones per damunt d’altres, del tot injustificables quan es tracta d’un producte que és la suma de tots els blocaires (ja veurem com acaba tot plegat).
En qualsevol cas, et convido a parlar del tema al bloc de l’editor o al d’algun dels membres del jurat. Una última cosa: fixa’t que fins ara no he fet cap esment sobre la presentació del llibre… 😛
@nomsai: començarà el negoci dels llibres electrònics pirates? si ja fa dies que funciona!!!!! 😀
no sabies que, a l’endemà de sortir l’últim Harry Potter, ja es trobava a la xarxa el llibre piratejat? 😛
aquí encara no han arribat els e-book, però al Japó n’és ple, i allà on hi han diners hi ha màfia!