el basar de les espècies

De com la Mireia es destapa

Estos dies segur que han estat molt especials per molts de vosaltres. I la raó és ben senzilla: la Mireia ha sortit de l’armari, per la porta gran i en antena!

De tota l’entrevista-destape, però, em quedo amb un parell de coses. La primera, un apunt del Manel en què parla de la funció dels blocs, i que ens remet a la nova manera de fer literatura de què parlàvem l’altre dia, de com l’escriptura per internet pot canviar (o no) el resultat final del procès creatiu que és l’obra.

Els blocs poden ser servir per moltes coses, però n’hi ha dos que sembla que els blocs estiguen fetes per a elles. La primera és l’experimentació literària, veure com reaccionen els lectors: què agrada, què no agrada, què funciona, què no funciona, i després obrar en conseqüència.
És a dir, hi ha coses que han funcionat molt bé al bloc Mireia i que les hem suprimit. Això no vol dir que tot el que funciona al bloc s’ha de posar al llibre, sinó que els autors també han de tindre el seu criteri.

Primera: com a experimentació literària i per veure reaccions […] I segona, per fer campanyes de sensibilització […]

Evidentment, que quan parlava de campanyes, ho deia exemplificat amb lo cacao de la facao (que no sabeu què és? entreu-hi!).

I la segona: que les calcetes les sortejaran el dia de la presentació (catxis, no hi seré), però que tinc una possibilitat remota d’aconseguir-les. Només cal que rapte al Marc, el mestre de la coberta (que no portada), i que demane de rescat les calcetes que ell guarda en úsdefruit.

400 pàgines de text, pàgines de respecte, portada i crèdits! Emporta’t la Mireia al llit sense connexió a internet!

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.