Andreu Subirats · «L’ull entorn»

Ja fa uns quants podcasts que vam parlar de l’Andreu Subirats. En aquell moment recordàvem un antic poema seu, avui ens farem amb un de «nou», de L’ull entorn, editat per La breu, i em trauré l’espineta que tenia al cor de fer un podcast d’este llibre.

Una de les raons per les que m’ha costat fer-lo ha estat trobar una melodia que s’adigués al poema. No sé si l’hauré encertat, però el cas és que el poema d’avui el trobareu magníficament acompanyat per Caminos del sonido, i la cançó és diu El amor és una droga.

On la paraula s’aviva i es pensa,
i ben servit de fecundes vagàncies,
on la rebrotada omple les ràncies
vores del barranc, real aparença.
Lo pensament que se’t gira i delecta
els revolts i el seu sot més raconer.
L’espill que es trenca, mirar-te i no ser,
fetus d’idea que es guerxa i s’infecta,
veritat inversa que t’ha mostrat,
ronsejant, lo sarabastall, los frecs,
lo desig sadollat, no calen precs.
La certesa, ara, l’espill ha castrat
d’amagatall per neguits del destí,
les teues boqueres llavis endins
anellades amb anys com los bons vins,
dixades amb mà incerta abans, ahir.

.