La Gamoia m’avisa de la notícia que una empresa ha posat al mercat llibres digitals per a les escoles a casa nostra. I alhora el Departament d’Educació no se n’està de fer una crida als editors per tal que entren en la nova era tecnològica.
La notícia dóna per a molts comentaris i interpretacions, a banda de les opinions sobre els llibres digitals a l’ensenyament que ja es couen per la xarxa. Si bé per una banda em pareix una idea molt bona, que ja era hora que s’apliqués, per l’altra me n’he fet un tip de riure. Anem a pams. I que quede clar que el que vaig a dir és a nivell personal, des de fora del mercat i de l’ofici (crec que hi ha molta gent que podria dir moltes més coses que jo del tema del llibre educatiu, i molt més encertades!)
Fa dies parlàvem al Basar dels llibres digitals i de la dificultat que s’implementen a Europa, i encara més a l’Estat espanyol, tot imaginant les raons per les quals les institucions no els promocionen. En aquell cas estàvem parlant de llibres de literatura i de les pegues que hi troben les editorials per endinsar-se en l’aventura. Per una banda tenim un mercat tecnològicament endarrerit, en què no és fàcil trobar dispositius de lectura a un preu raonable i en què a la societat encara no han acabat de quallar les darreres innivacions tecnològiques. Per l’altra ens trobem amb tota una sèrie de condicionants de l’actual mercat, reaci (i fins i tot reaccionari) davant d’estos canvis, ja que pressupossen un canvi de mentalitat editorial i, sobretot, un canvi del plantejament econòmic del negoci.
Doncs bé, si tot allò era una feina gairebé surrealista, fins i tot amb llibres lliures, imagineu-vos com està el pati si tractem d’editorials educatives. La càrrega econòmica que suposa la compra anual a les famílies i la seua captivitat no és cap novetat (de fet, és una situació inamovible de fa temps). I no es canvia per moltes raons. Entre elles, segur, que hi ha el component econòmic que pressuposa la creació, impressió i distribució anual d’un bon grapat d’edicions: 15.692 títols i 330,2 milions d’euros en facturació, segons l’informe del Comerç Interior del llibre del 2007. Ara imagineu-vos que comencem a retallar els ingressos… a on trobeu que li veuen la gràcia els editors de llibre educatiu?
Però també cal apuntar les faltes (i ben grosses) de l’Administració en el tema dels llibres escolars. Per començar, ¿podrien fer el favor de deixar de canviar els currículums de les matèries? Així no hi ha un llibre que dure dos anys seguits… i que les empreses amortitzen el capital invertit! (ja que l’Estat no es vol fer càrrec dels llibres, com en tants altres països).
Però en el cas concret del llibres digitals, la hipocresia pot arribar a ser d’una magnitud hiperbòlica. Quants instituts i escoles tenen, de veritat, un equipament informàtic digne? D’acord, n’hi ha algunes que sí, com ara l’escola de Flix, però la realitat és que moltes aules d’informàtica funcionen més per la bona voluntat i professionalitat de milers de professors que dels recursos que s’hi inverteixen. I quan Antoni Comas, el president del Gremi d’Editors de Catalunya, diu que «el departament ha de definir abans quina és el model de llibre a seguir i amb quin equipament tecnològic compten les aules» està amb tot el dret (i raó) del món de dir-ho. L’experiència de les diferents reformes educatives els avala.
Actualització 11-10-08: El de Beat.cat apunten la notícia d’una editorial en llegua anglesa que ofereix llibres electronics per als universitaris d’accès lliure. El negoci editorial el basen en els formats alternatius, com ara les versions en paper o en podcast. I mireu què diu Jeff Shelstad, cofundador i CEO de Flat World Knowledge: «el model tradicional d’edició de llibres de text ja no serveix als interessos dels estudiants, educadors i autors. Els llibres són massa cars per als estudiants i inflexibles per als instructors. I la majoria d’autors se senten confusos per les ràpides demandes de revisió i per la compensació d’aquestes revisions». En el món universitari és més fàcil generar continguts amb llicències d’accès lliure; per a quan es farà el mateix a secundària i primària?
Vols dir que hores d’ara s’ha de comptar només amb l’equipament tecnològic de les aules? I vols dir que els nostres editors no haurien de fer una mica d’inversió en innovació i arriscar-se per ser ells mateixos els que anessin configurant aquest futur? Que segur que arribarà, amb ells o sense ells.
Algunes opinions de docents:
Ordenadores en el aula. ¿Adiós a los libros de texto? 27-5-2008.
primera pregunta: el tipus d’equipament informàtic és molt més important del que pareix. No és el mateix fer un llibre pensant amb un Pentium I que amb un PIV, o amb un lector d’ebook. Si resulta que fas un llibre megaxupiflai amb presentacions de flash, i no es pot llegir, per a què serveix la inversió?
segona pregunta: és clar que els editors s’haurien d’arriscar! però, donada la situació del nostre mercat editorial, si no s’arrisquen en edicions electròniques segures, com ara bestsellers de narrativa, difícilment ho faran en llibres electrònics. Són molt conservadors, i crec que al final arribarà el futur. I quan arribe les petites editorials són les que pagaran les conseqüències, les grans a base de talonari es posaran ràpidament al dia…
Això que expliques és el més allunyat de la innovació que em puc imaginar. Que inventin ells! Després ja copiarem! I si pot ser que l’administració ens subvencioni el procés de còpia!
Curiosament el mercat del llibre de text és terriblement captiu. I segur que les editorials disposen de consellers docents ben relacionats i amb poder per facilitar l’entrada de determinats materials innovadors en els curriculums o com es digui. Molt curiós, sí.
Hola Jacme,
Jo no en sé res del món editorial i el vall de xifres se m’escapa molt, així que només puc parlar del dia a dia que vivim en l’institut on treballo. Tot i que no ens podem queixar amb el material informàtic de que disposem (tot i que el disponible pels professors és més que escàs -tot just dos “ordinadorets” a la sala de professors-)el cert és que no m’imagino una classe amb els 28 alumnes davant dels ordinadors, tots connectats a la xarxa intentant fer l’activitat proposada en el llibre digital o mirant l’animació corresponent ja que el servidor de ben segur que no ho aguantaria (a no sé que sigui el de la NASA).
Estic d’acord en que cal més inversió en aquest aspecte, però primer de tot cal una bona formació del professorat en totes aquelles possibilitats que ofereix la xarxa ja que massa sovint els seus coneixements en aquest aspecte deixen molt que desitjar. A més, plantegem-nos si amb les possibilitats i els recursos que ens ofereix internet és necessari la utilització avui en dia de llibres (siguin digitals o no) o cal substituir-los per un bon treball i una bona elaboració de materials per part del professorat adaptant-los a les necessitats i a la diversitat real dels alumnes.
Salut!
@gamoia: en el fons (o no tant) estem en un país unamunià, no hi ha remei… crec que la responsabilitat en este tema és de l’Administració: si ella vol els pot obligar a posar-se les piles (els empresaris no ho faran, estan la mar de felços tal i com són ara les coses). Recorda la màxima de l’empresari capitalista: màxim benefici, mínima inversió! 😀
@motxillagroga: xiquet, jo he vist el col·legi de Flix, i te juro que totes les aules tenen ordinadors per a tots els alumnes… i les que no en tenen poden utilitzar els portàtils!!! Sí, pareixia la NASA. Esta, però, és una escola pilot, i la majoria deuen ser com la teua… per això dic que no es pot exigir a les editorials que invertixen en llibre electrònic educatiu quan l’ús que se’n pot fer a la majoria d’aules és escàs (pel mal equipament).
I l’apunt que dius de la formació del professorat és vital. Si posem aules i posem llibres-e, però els professors no en tenen ni idea de com funciona i de com traure-li el màxim partit, malament rai!
En la darrera part, però, poca cosa et puc dir. Quina metodologia i material s’utilitza ho heu de dir vosaltres, que per això sou els professionals de la docència! 😛
com sempre, el que de veritat importa és que el contingut sia bo, el suport (paper o electrònic) és secundari!
Molt adient l’actualització, Jacme. Està clar que en un context tan conservador, hauran de sorgir editorials que siguin capaces d’idear nous models de negoci i d’oferir els materials renovats que es necessiten. I segurament seran empreses noves i potser procedents d’altres sectors i no pas de l’editorial.
Que els manuals actuals no són els més adequats ens n’adonem també a les biblioteques.
Hummmm: http://www.mobileread.com/forums/showthread.php?t=29020
@gamoia: sí, crec que és un nínxol de mercat per explotar i de futur, i si surt alguna empresa amb ganes d’apostar-hi segur que acaba recuperant tota la inversió amb escreixos!
@fantástico: quina virgueria! però veig que encara no està a la venda… tot i que el preu segur que serà estratosfèric! UF!
la veritat és que no sé si podré aguantar gaire temps sense un lector d’ebook. Vaig mirar-me iLead però els 600 eurets piquen molt, tot i ser com un ferrari… potser al final em decanto per un de 300: alguna recomanació?