Vaig conèixer Vicente Huidobro en una classe del Manuel Fuentes, ja fa molt de temps. L’obra d’este poeta surrealista em va deixar fora de joc des del primer moment, tant que guardo El ciudadano del olvido com un dels meus tresors llibrescos.
L’altre dia remenava antics arxius i, com en una autèntica excavació arqueològica, vaig descobrir, sepultat entre carpetes digitals, un antic pdf. Era de quan vaig estar fent provatures amb l’InDesign (acabadet de sortir) i vaig posar-me a jugar amb el programa tot maquetant algunes pàgines amb una tipografia excel·lent de molta personalitat, la Goudy. I el text escollit en aquell moment va ser un dels poemes més coneguts de Huidobro: Altazor o el viaje en paracaídas (llegiu-lo sencer aquí).
Així que, a tall d’homenatge al poeta xilè, podeu descarregar-vos el fragment maquetat, o bé fullejar-lo tot seguit. Que xaleu del viatge!
De tant en tant va bé fer “recerca arqueològica” i recuperar antics arxius, antics escrits… És un bon exercici de memòria.
sí, és un bon exercici… quan et trobes alguna cosa interessant! ara, a voltes et trobes coses (com prehistòrics treballs) que penses que més val eliminar del tot!!! 😀
Altazor va ser un dels primers llibres que vaig treure de la biblioteca universitària (no per recomanació acadèmica, clar…:( ). La poesia llatinoamericana amaga autèntics tresors de la llengua. És una llàstima que aquí es conegui tan poc.
es coneix mooolt poc, hi ha els quatre grans autors i la resta passa de puntetes, i realment és preocupant. Jo, en canvi, vaig llegir Altazor per prescripció acadèmica… com sempre tot depèn dels professors que te toquen! 😛