Per culpa de la jaka em vaig haver de capbussar a la xarxa buscant un mambo lliure. I busca que buscaràs al final em vaig topar amb un cha-cha-cha. Ja sé que no és el mateix però, ja que no he pogut trobar-ne un, farem un podcast amb l’altre (i ja em perdonareu l’atreviment, que em sembla que experimento massa amb la música).
El poema ve de la ploma del tortosí Ricard M. Pinyol. Tot i que té poemaris recents, com La verdor i l’absent, o Abelles i oblit, m’he valgut de l’estimada antologia de L’orgull de ser pocs per escollir «Una dona en un somni», uns versos d’iridescents tonalitats.
La música és de Martinibomb; la cançó, Cha l’ectro cha cha.
Una dona en un somni
La llum fa l’ull i fa visible el blanc,
taronja, verd, cinabri, porpra i blau.
Calenta vibra i lenta s’encalma,
la bellesa despulla i exita
ballant, lliscant com un peix llavis dins
i també resplendint per damunt l’aigua.Una dona en un somni,
petit argent ingràvid m’ensenyava
dins d’una ampolla de blaus oscil·lant,
i entre dits transparents, mig llampurnant
me’l rellisava per braços i mans.La llum fa l’ull i l’ull després la cerca.
Així com apareix en la foscor,
brota en la fulla i el cos l’invisible
esperit del coratge persistent.Per advertir-ho, s’entreveu:
terra, alè, aura, vidre i esfera.
Polars intuïcions troben sentit,
de sal, sofre i mercuri repartits.
Plas, plas, bravooooooooooo, bravooooooooooo, bonisim, magnific, m’agrada’t mooooolt.
Besades, &;D
si t’ha agradat ja ha valgut la pena fer-lo! 😀