Emigdi Subirats i Rafel Duran · «Dies d’anhels»

D’un llibre fet a quatre mans arriba el podcast d’avui. Emigdi Subirats i Rafel Duran han juntat esforços i lletres per escriure Dies d’anhels, una novel·la escrita en primera persona que ens parla d’un temps i d’un país, de l’Ebre i de somnis, de fets històrics i d’experiències que qualsevol ebrenc d’aquell temps hauria pogut viure.

La música, que sentireu com una dolça remor del riu, és la peça «Gloomy Kind of Love» de Jaunt.

Em sento ple de melangia mentre contemplo amb calma plaent l’aigua de l’Ebre estimat, incansable. M’encanta romandre assegut aquí durant una llarga estona i, després, recolzar-me a la barana del poador, aquest indret tan meu. Em repenjo i faig un esguard tranquil al decurs del riu, que arriba ben cansat després d’haver fet un bon grapat de quilòmetres des de les llunyanes terres càntabres fins que s’uneix amb la mar. Deixo volar la meua imaginació, la deixo volar amb tota la llibertat com les blanques gavines arran de mar. L’imagino —aquest viatge— de dos formes —suposo que depèn del meu estat d’ànim—: concebo el recorregut de l’aigua com un viatge suïcida, el del líquid dolç cap al seu traspàs en fondre’s amb un gran univers salat. Tot i que, és cla, també el projecto com un retrobament amorós, quan el flumen dóna una abraçada eterna a la seua salabrosa estimada. Llavors, no puc evitar pensar n quants de fets ha estat testimoni: de moments alegres, de canvis trascendentals, de guerres fraticides, de cossos vessant sang… L’Ebre. Riu que dóna vida i que al mateix temps se n’ha endut tantes… En un moment lúcid d’aquest esguard, no puc fer altra cosa que anar enrere en el temps envers el meu passat.