Qui ens ho havia de dir, que un dia escriuríem un apunt com el d’avui. Però hem d’alçar la nostra veu, encara que siga en un raconet tan humil com és el d’un blog, encara que siga breument, encara que siga amb unes paraules que no vagen mudades d’èpica ni de literatura. La veritat és que no sabia com titular esta entrada: “Los catalanes hacen cosas”, “Votarem”, “Cop d’estat”… Fer un recompte del que està passant avui i el que vindrà després és una missió, ja, dels historiadors.
Si havíem de fer net d’un Estat que, entre altres coses, oblida els morts de les cunetes mentre manté edificis com el del Valle de los Caídos, ara ja ho hem de fer perquè, definitivament, s’han tret la màscara de la cara i ens l’ensenyen tal i com és, cruament, sense separació de poders i menystenint qualsevol espurna de democràcia. Es tracta d’una qüestió de salut pública. Es tracta d’una qüestió moral.
Guanyarem. Per nosaltres i per la resta de súbdits d’este Estat en què encara ens trobem. Per a que ben aviat ens puguem dir i sentir, tots plegats, ciutadans de ple dret.
La foto és meua, d’este darrer 11 de setembre.