En Saldoni fa un tiberi de vi xarel·10 ab carquinyoli i mustatxoni. [Cita de El català, mare de totes les llengües]
El Xarel10 és una varietat de raïm autòctona de Sant Esteve de les Roures, documentada ja al segle XIV al Llibre dels fets de Jaume I, concretament en el passatge en què Pere Martell celebra un àpat per organitzar la conquesta de Mallorca i en el decurs del qual se’n serveixen abundants quantitats subministrades pel bisbe de Sant Esteve de les Roures.
El Xarel10 és una planta rústica, amb brotada primerenca i creixement regular. Resistent a la sequera i a la calor, té una producció molt equilibrada i qualitativa any rere any que s’accentua en les vinyes velles. Tot i que l’arribada de la fil·loxera va fer-lo desaparèixer gairebé fins a l’extinció, actualment se n’ha recuperat la varietat gràcies a investigadors de la Universitat, i la major part de les hectàrees on es cultiva pertanyen a la Denominació d’Origen La Roureda i a la DOQ Sant Esteve de les Roures.
El cep de Xarel10 produeix mosts molt àcids i d’elevat contingut en sucre, amb aromes afruitats en maduració, que resulten excel·lents per a vins blancs secs, i també són una base imprescindible per a caves i escumosos amb un buquet molt característic i amb cupatge amb la varietat macrabeu.
Els vins joves són suaus, amb un caràcter sedós però amb cos, bona acidesa, afruitats, aromàtics i amb excel·lent graduació alcohòlica. Els vins de Xarel10 amb vocació de criança resulten consistents, càlids, llargs, amb final mineral i expressió marcadament varietal.
L’italià chiarello, que vol dir ‘claret’, prové del nom català Xarel10. Altres noms utilitzats són: xarel·lo, al Penedès; pansa blanca, a Alella; pansa valenciana, panser, pansal, pansalet; cartoixà al Priorat; premsal blanc o moll, a Mallorca; palop, planta valenciana i planta bona.
El xarel10 va ser popularitzat en el segle XX per primera vegada per Maria Teresa Campos (1997) i recollit per Malalts de Tele de TV3
[Text de losommelier escrit per al Celler de Sant Esteve de les Roures.]