Back To Brazil

{Intro} Una de les dèries a les quals m’hi he abonat darrerament és la caça i captura de vinils en mercats de segona mà. Però res de LP caríssims o de col·leccionista, l’aventura tracta de deixar que la Força t’acompanyi, quedar prendat del disseny de la coberta (siga per bo, siga per desastrós) o encuriosit pel misteri del tipus de música que s’hi pot entir (no importa si és ben tronada). I que tot estiga amanit amb un mòdic preu (el preu òptim ronda l’euros, pagar-ne cinc de cop es considera un atracament a mà armada). Aleshores, si el vinil en qüestió encara té unes condicions de conservació prou acceptables, passa a engruixir la meua col·lecció de vinils “alternatius”. Quan vaig començar, la pàgina discogs em va ajudar a fer una primeríssima catalogació: els comercials hi són tots però quan tens un vinil antic de veritat no hi apareix (el procés de pujar una nova “fitxa” és molt laboriós pel farciment de dades que requerix, per això no la tinc actualitzada).

I ara he pensat, què tal si en digitalitzo alguns? Tot i que segurament ja es poden trobar en altres plataformes de música, m’ha semblat que un bon adepte al Costat Friki no hauria d’escatimar els sorolls de fregits que poden acompanyar la reproducció en un plat dels de tota la vida. Així que de tant en tant us serviré alguna d’estes “joies” rescatades per la mà de la Casualitat.

{Back to Brazil – Pete Winslow And The King Size Brass}

Es tracta d’una gravació del 1973 que podríem arribar a definir com música d’ascensor “de qualitat” (això és el que em recorda a mi). Podeu consultar les cançons i les dades del disc en aquesta pàgina. La coberta entra dins de la categoria científica del que jo anomeno “portades amb xiqüeles despitralades”, habituals i recurrents en l’estil de les produccions ibèriques dels 60 i 70. Podeu escoltar-ho més avall en aquesta mateixa entrada i també a mixcloud, al perfil que hostatja l’antic podcast de les esferes (que me sembla que ja està en parada tècnica definitiva fins a que em toque la loteria). La imatge de les cobertes dels discos sempre es correspondrà a l’exemplar que tinc en la meua possessió (sense importar si per la xarxa hi ha alguna imatge en què es trobe en millor estat). Si us agrada espero que us ho passeu bé, i si no és el cas haurem de provar sort en la propera entrega!