el basar de les espècies

Francesc Fontanella · «A la mort de Nise»

Mossèn Fontanella em pregunta que quan hi haurà un podcast d’ell al basar. I, per tal de plaure’l prestament, ens hem decidit per un sonet seu, A la mort de Nise. Pels més decadents, sapigueu que el barceloní Francesc Fontanella (nascut tot just un any abans de la mort de l’ebrenc Francesc) és un dels nostres grans del barroc. Així que no hi podia faltar en els nostres podcasts d’asteroides.

La música que acompanya els versos és la primera peça de l’Stabat Mater de Pergolesi.

Oh, dures fletxes de mon fat rompudes,
rompudes per ferir més doloroses,
que, llevant-me les plomes amoroses,
deixau al cor les puntes més agudes!

Flames més eclipsades que vençudes,
aurores algun dia lluminoses,
ombres ja de ma vista tenebroses,
tenebroses, mortals, però volgudes.

Principi trist de penes inhumanes,
terme feliç de l’ànima afligida
que per alívio son dolor adora;

fletxes sereu i flames soberanes
si llevau a mon cor la trista vida
per donar a mos ulls eterna aurora.

Ir a descargar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *