Avui recuperarem una antiga tradició del basar, avui celebrarem el Dia de l’Orgull Friki! rondava el 2006 quan el vam celebrar per primera volta amb el Gustau (i també més enllà i tot), i en anys posteriors vam animar a més gent i s’hi va sumar fins i tot un actual director de la ràdio catalana. D’aleshores ençà ha plogut molt, han sortit a la pantalla moltes més pel·lícules de la saga de la Guerra de les Galàxies (perquè el 25 en celebrem l’estrena), i la paraula friki ha deixat de tindre les connotacions de fa deu anys per passar a ser un terme que pot definir amb tota justícia bona part de la cultura actual. Fins al punt que el frikisme s’ha instal·lat còmodament arreu amb sense aturador, com diria el filòsof.
Així que només us faré un repàs succint de les novetats i notícies més curioses que m’han passat al llarg del dia. El primer arribava a l’hora d’esmorzar, quan l’habitant de la batcova m’avisava d’una rebaixa especial en samarretes d’estil a la tostadora. Més tard, m’apuntava la feliç imatge amb què la Biblioteca Nacional ens felicitava el dia, i que il·lustra este apunt. Escoltant la ràdio, m’assabentava que a la web de la mateixa Biblioteca Nacional pots crear fàcilment el teu propi minuet basat en un joc del segle XVIII (ja podeu escoltar la melodia del basar de les espècies, nou himne per al dia d’avui a casa nostra). Després la biblioteca d’una universitat sevillana em recorda que puc consultar el seu fons de còmics en accés lliure, i ploro de l’emoció.
Però el moment del dia ha vingut de la mà de l’Estat de Gràcia (programa friki ben nostrat amb tots els ets i uts, de màxima audiència, i sinó escolteu qualsevol dia al seu cap de l’Estat, a les vicepresidentes, o als caps de l’oposició; ens feia falta un programa així). Avui l’Iu Forn ha lligat els Hermanos Calatrava amb el David Bowie, i automàticament he pensat amb l’Space Oddity que ja us apuntava al 2008). Els he avisat, i m’han xivatat que 17 minuts del programa li han estat dedicats. Fantàstic. Orgàsmic. Ja tardeu en escoltar-los (aquests i els altres del Pep Blay també).
Què pot acabar passant al final del dia? Només la Força ho sap!!!
