De fa uns dies que pareix que la cosa esta de l’amazon i els llibres torna a estar en voga per tota la xarxa. I dic torna, perquè no deixa de ser un “problema” que no s’ha acabat de pair: com a societat digi-remugant que som engolim sense parar i després, tard o d’hora, ho remuguem (en els dos sentits de l’accepció).
Que el negoci d’amazon fa dies que rutlla no hauria de sorprendre a ningú (mireu què fan sinó a Book Depository). Nascuda al 1995 es va avançar uns quants anyets al que més tard serien els hàbits actual dels nostres congèneres, i per això després de passar per unes èpoques més difícils avui té un bon tros del pastís del comerç digital. I com que el seu primer producte a la venda eren llibres, no es pot dir que no apuntaven maneres ni objectius. Així que si al 2017 hi ha persones que ara se n’adonen dels efectes secundaris (més de 20 anys després) que s’ho facen mirar.
Si amazon ha rutllat (una volta les noves generacions compren compulsivament a la xarxa i les mancances en l’ofici de molts llibreters han anat en augment) és perquè assegura al client una sèrie d’avantatges que no sempre han existit en el “món real”, i que des del meu punt de vista principalment en són dos: el preu habitualment ajustat, i un servei eficaç i ràpid (que mira que n’hi havien de malanomenats llibreters). I si bé no acabava mai d’entendre com s’ho feien per quadrar els seus números, sempre havia sabut que hi havia gat amagat. La incògnita la vaig aclarir amb escreixos en llegir el llibre de Jean-Baptiste Malet, En los dominios de Amazon. Relato de un infiltrado, de Trama editorial (editat al 2013).
Així que no em vaig estranyar en topar-me amb l’article que tracta de la cosa de Laura Huerga a La Llança, editora de Raig Verd (us en recomano una novetat, Descolonitzar la ment) i les referències als de Guillermo Schavelzon al seu blog i de Jorge Carrión a Jotdown. El joc de lectures el podeu reblar amb el text de l’Àlex Reig, que bé podria haver-lo escrit fa cinc, deu o vint anys, però igual de vigent ara com abans. Tots altament recomanables, i segur que me’n podríeu citar molts més. Tot plegat em provoca una doble sensació. La de déjà-vu malgrat que hi apareixen nous arguments (nascuts del pas del temps). I la d’esperança ja que no tothom entoma servilment la realitat. Per posar-ne tres exemples: el libelista, en què llibreries de tota la vida de casa nostra s’alien per donar el servei a la xarxa; l’anàlisi esperançador de la situació a França de Sophie Noël a La independencia de las librerías a Trama&texturas; i la plataforma lektu, on el seu model de negoci es basa en una filosofia moderna i oberta.
L’ecosistema editorial ja fa molt de temps que està en ple canvi i reordenació, i no se sap quan pararan de moure’s les seues plaques tectòniques. Tecnologia digital i d’impressió, autors, editors, lectors, hàbits de lectura i de compra, distribució… Tots els papers de l’auca s’han vist modificats en menor o major mesura, per evolució o per pura decadència, i el que ens falta per veure ningú ho sap del cert; així que ja us podeu agarrar els matxos que el dragon khan va per llarg. Però la solució a la cosa passa per detallets que van més enllà d’entomar un simple canvi tecnològic.
Llegiu l’article del Joan Todó, Paterson y Catherine: Sobre el grotesco papelón del literato y la mano invisible del libre mercado a ctxt; i si teniu fetge tingueu present alguns plans de lectura que s’han presentat darrerament, sentireu que hi ha alguna cosa que no rutlla.
En resum, que l’olla fa xup-xup. Que les bones llibreries sort tenen (crec) del preu fix del llibre (i de les ganes d’escriure d’escriptors i de les ganes de llegir de lectors). Que amb el panorama actual de la llengua catalana ben magre ho tenen els llibres en català. Que amb estes polítiques actuals no sé si anem a cap banda (o potser sí, cap a l’abisme). Potser amb un estat independent més proper als nostres interessos podríem redreçar una mica la cosa. Tinguem, però, una mica d’esperança. I mentrestant no us escandalitzeu ni us enfadeu amb amazon, perquè cal ser conscients de la situació, de les alternatives i prendre’n partit (i val per tot, no només pels llibres, també per l’energia, pel menjar i per mil-i-una facetes de la nostra consumidora vida, ja podríem començar per aquí!).
