Molts recordareu que més d’un cop he citat l’Ortotipografia. Un dels seus autors és en Josep Maria Pujol. I este estiu en Pere Farrando, que manté una magnífica web sobre tipografia, li va realitzar una entrevista. Jo ja la vaig llegir fa dies (mesos!) i vaig pensar que l’havia de ressenyar aquí… i me n’he recordat avui!
Us convido a descarregar-vos-la i llegir-la. En JM ens dóna la seua opinió sobre els temes més «candents» de la tipografia d’avui. Vos en faig un apunt, per a picar-vos la curiositat…
Hi ha un fet important, i és que fins a l’adveniment de la digitalització —que vol dir fins al 1985—, la cosa era clara, els originals estaven fets amb lletres de màquina de palanca i els llibres es feien amb tipografia. ¿Això què vol dir?: que hi havia una escriptura artificial informal i una escriptura artificial perfecta, que era la tipogràfica […] ¿Què ha passat amb l’adveniment de la digitalització?: que estem utilitzant lletres perfectes —la Times, la Palatino— i en canvi les utilitzem imperfectament.
Genial l’entrevista! Feia tant temps que no sentia parlar de la meva estimada Bodoni amb la que vaig començar fa tants i tants anys…
un dia d’estos ens has d’explicar esta «íntima» relació… 😀
– Paraula de JM.
– Us lloem, oh, tipografia.
;D
amééééén!
😀