De tot el programa d’actes «alternatius» que hi havia a la Fira de Frankfurt n’hi havia un parell que no em volia perdre: el concert del Jordi Savall, i les nits del Sònar.
Al concert del Savall (que va tocar peces catalanes que anaven des del Renaixement fins al Barroc) i vam arribar just abans que ens tanquessen les portes, i per poc que ens el perdem! La veritat és que hauria estat una llàstima, ja que el concert se celebrava en una esglèsia, i els músics i cantants van estar realment formidables. Un apunt important: l’acte estava ple d’aborígens alemanys (molt bona senyal esta).
Les «nits», per a mi, van acabar sent «la nit» (ja que només hi vaig anar el dissabte). I tot i que anava preparat mentalment per escoltar música electrònica de la heavy, em vaig trobar que punxaven música prou melòdica… i quan va sortir el grup que actuava ja va ser l’apoteosi. Els de El señor Coconut tocaven cha-cha-cha, merengues i altres sons amb base electrònica: una meravella, vos els recomano!
L’últim acte «català» de la fira al que vaig assistir va ser al de relleu de la cultura catalana cap a Turquia. Encuriosit per veure com anava la cosa m’hi vaig presentar abans d’hora per recollir el catxarret traductor i els auriculars, i em vaig trobar amb una gentada que anava a escoltar l’autor de Pandora im Kongo. Fantàstic, la literatura catalana sura i atrau per ella mateixa!
De l’acte, què voleu que us diga? En Porcel, molt saberut i metafòric, encara no acabo d’entendre què ens volia dir. I els polítics (així, en caixa baixa) un fart de riure! cinc minuts abans de l’acte van acudir tots alhora, i com que en primera fila només hi havia lloc per als més importants, la resta es van quedar a una banda de l’escenari (precisament, a l’altra banda dels fotògrafs).
No sé si sabreu que abans de començar un acte, els periodistes aprofiten per masacrar els protagonistes a fotografies per no molestar-los durant l’acte. Curiosament, quan va acabar la pluja de flaixos, els polítics (en caixa baixa) que estaven perfectament situats a l’altra banda de les càmeres van desaparèixer en gran part (i no van tindre ni la decència de fer veure que escoltaven allí mateix els discursos). I pensar que lo viatget i l’estada d’estos polítics (en caixa baixa, i de tots colors) els hem pagat entre tots…
Com veieu, a Frankfurt hi vaig fer amistat amb un barrufet gens menudet… .
Sobre lo viatget dels polítics (pagat per nosaltres) millor no parlar-ne! Aquí ja saps que estem acostumats a veure’n de tots colors i tot i així…ggrrrrr
La foto amb el graaan barrufet (aquest sí que és el gran barrufet i no el de la barba que anava vestit de vermell…jeje) IMPAGABLE!
;-DD
Muacs!
calla, calla… ja saps que me vaig trobar una comitiva de personatges del teu lloc de treball??
lo millor és que me van reconèixer, però, evidentment, nos es van dignar a saludar-me (puix ells són superiors!) 😀
quan puguem, ja te contaré alguna xafarderia… 😀
el barrufet també formava part de la cultura catalana? estava en alguna mostra de barretines? 😛
POS NO! I LA VERITAT ÉS QUE HI HAVIA UN PERSONATGE AMB BARRETINA QUE DÉU N’HI DO… PERÒ ME SEMBLA QUE NO VA FER COLLA AMB LO MEU AMIC SUPERBARRUFET, UNA LLÀSTIMA, NO? :d
Superiors?? Sí, en nombre! Perquè ells segur que devien ser un munt (com que paguem nosaltres…)!
;-))