Esta tarragonina de naixement porta sang calera dins de les venes (el seu cognom la delata). La Rosa Comes tot just acaba de publicar el seu primer llibre de poemes, 3: atzar, dins de La imatge que parla d’Arola Editors. I mireu si n’és de fresca encara la tinta que tot just este divendres, dia 14, a les 20.30, a La Vaqueria, en farà la presentació.
La música és de Rhonda Lorence.
Per definir la carn
Per definir la carn, dalt del tren
que ara em trasllada,
només puc recórrer a tu,
no sé per què.
Des de l’estómac,
els mots se’m repeteixen
en un vers i en un altre.
No em serveixen i els he de dir ara i després
i traçar un plànol de rectes damunt teu,
sobre el teu cos,
damunt la corba lasciva i llisa
d’aquell desig pletòric que l’atzar
—quina paraula més estranya—
va incloure al mig del nostre temps.
Apamar la lletra, apamar-te el cos,
la cosa és així, és el que és.
No tinc prou vocabulari.
No us perdeu l’entrevista de la Rosa al Diari de Tarragona (probablement el 30 de desembre)
He quedat flipada !!! El poema i la música queda fantàstic, però la forma de dir-lo… no se quina expressió emprar de tant xulo que t’ha quedat. Quin detall el tren al final.
M’encanta !!!
=;)
Jaaauuummmmeee!!!!!!!!!!!!!
Quin honor! És fantàstic!!!! Moltíssimes gràcies.
Un petonàs.
@trapeziste: mirarem d’estar al cas… però per si de cas, recorda’ns-ho quan surte!
@jaka: tren al final, i xiulet de tren al principi! quina feinada anara buscant sorolls de trens… 😀
@poètique: l’honor ha estat meu de fer un podcast amb un poema teu, que són fantàstics! Una besada!
Us ho recordaré, nois. Fins demà!
Sembla ser que l’entrevista de la Rosa sortirà aquest diumenge (23 de desembre) al Diari de Tarragona.
ops! gràcies per avisar!!!
Doncs no. No sabem per què, però l’entrevista NO ha sortit.
vaja, ja podia jo anar buscant… 🙁
Pingback: La música de les esferes (3) « la música de les esferes