El Parlament Europeu acaba d’aprovar la nova directiva de drets d’autor. Només falta l’aprovació del Consell, però tot pinta que Internet tal i com el coneixem avui pot canviar en els propers anys. Oblideu-vos d’adaptar obres i pujar-les fàcilment a twitter (adéu memes!), i queda compromés el dret a cita a internet (perquè els proveïdors poden entendre que estàs copiant sense permís!). Quan us pregunteu per a què serveix això del Parlament Europeu i de les eleccions, aquí en teniu una mostra ben palpable!
Tot seguit trobareu una traducció d’un apunt de Julia Reda, eurodiputada pel Partit Pirata, per a que entengueu com ha anat tot plegat i quins aspectes de la nova llei són els que més us afectaran
Acabem de finalitzar el text de l’article 13 i la nova Directiva sobre drets d’autor de la UE
La tarda del 13 de febrer, els negociadors del Parlament Europeu i del Consell van concloure les negociacions amb un text final per a la nova Directiva de propietat intel·lectual de la UE.
Durant dos anys hem debatut diferents esborranys i versions dels controvertits articles 11 i 13. Finalment ja no hi ha cabuda per a cap més ambigüitat: aquesta llei canviarà internet tal i com la coneixem, si s’adopta en la propera votació final. Però encara hi ha temps i ho podem evitar!
Si voleu saber-ne més seguiu llegint, veureu com hem arribat fins aquí i què hem de fer ara:
Què hi ha de nou a la Directiva de propietat intel·lectual de la UE?
Podeu fer clic als enllaços per llegir la redacció final de l’article 11, l’article 13 i el text sencer. Però aquí us apunto el meu resum:
Article 13: Carregueu filtres
El negociador del Parlament, Axel Voss, va acceptar el tracte entre França i Alemanya que vaig exposar en una publicació recent al meu bloc:
– Les pàgines web comercials i les aplicacions en què els usuaris poden publicar material han de fer “els màxim d’esforç possible” per comprar prèviament llicències per a qualsevol cosa que els usuaris puguin arribar a pujar, és a dir: tot el contingut amb drets d’autor del món. Una fita impossible.
– A més a més totes les pàgines web, exceptuant-ne molt poques (les més petites i les que siguin molt noves), hauran de fer tot el que estigui al seu abast per evitar que qualsevol document en línia pugui ser una còpia no autoritzada d’una obra que un titular dels drets hagi registrat. No hi haurà cap més remei que realitzar un desplegament massiu de filtres de càrrega, que per la seva naturalesa són cars i propensos a errors.
– En cas que un tribunal consideri que els esforços duts a terme per comprar llicències o de filtratge no són prou importants, les pàgines web seran directament responsables de les infraccions com si els haguessin comès. Aquesta amenaça massiva portarà a les plataformes a complir amb aquestes regles per mantenir-se en un lloc segur, empitjorant encara més l’impacte en la nostra llibertat d’expressió.
Article 11: L’impost sobre l’enllaç
La versió final d’aquest copyright addicional per a les pàgines de notícies s’assembla molt a la versió que ja va suspendre Alemanya: només que aquesta vegada no es limita als motors de cerca i als agregadors de notícies, fet que afectarà negativament a molts més llocs web.
La reproducció de més que “paraules simples o extractes molt curts” de notícies requerirà una llicència específica. Aquesta disposició probablement afectarà a molts dels fragments que es mostren habitualment al costat d’enllaços per tal de fer-nos-en una idea de què podem trobar-hi. Caldrà esperar per saber com els tribunals interpreten què significa “molt curt” a la pràctica; però fins aleshores, l’enllaç hipertextual (amb fragments) es trobarà en un llimb jurídic. No es faran excepcions a la llei, i s’hi contemplaran fins i tot serveis gestionats per particulars, petites empreses o entitats sense ànim de lucre, que és probable enllacin altres blocs o llocs web.
Altres provisions
El projecte per permetre als europeus la confecció de textos i realització de mineria de dades, crucial per a la investigació moderna i el desenvolupament de la intel·ligència artificial, ha estat obstaculitzat amb massa advertències i requisits. Els titulars dels drets poden optar per no tenir organitzats els seus treballs per a la mineria de dades, a excepció de les organitzacions de recerca.
Drets dels autors. La proposta del Parlament que els autors haurien de tenir dret a una remuneració proporcional s’ha reduït considerablement: els contractes de compra de cessió total continuaran sent la norma.
Millores menors per a l’accés al patrimoni cultural: les biblioteques podran publicar en línia obres fora del circuit comercial i els museus ja no podran reclamar el copyright de fotografies de pintures centenàries.
Com hem arribat fins aquí
La història d’aquesta llei és vergonyosa. Des del primer moment, l’objectiu dels articles 11 i 13 no va ser mai de resoldre problemes clarament definits en la llei de drets d’autor amb mesures ben valorades, sinó servir interessos especials dels poderosos, sense preocupar-se del dany col·lateral causat.
En la recerca implacable d’aquest objectiu, les preocupacions d’acadèmics independents, defensors dels drets fonamentals, editors independents, start-ups i molts altres van ser totalment ignorades. De vegades, es va estendre la confusió sobre proves contràries evidents. El negociador del Parlament, Axel Voss, va difamar la protesta sense precedents de milions d’usuaris d’Internet com a “basades en mentides”.
En el grup conservador Partit Popular Europeu, el promotor d’aquesta llei, els dissidents van ser marginats. El treball realitzat inicialment pel seu representant va ser esborrat després que les conclusions a les que va arribar eren massa raonables. El senyor Voss va votar tan cegament a favor de totes i totes les mesures restrictives sense ser-ne conscient que posteriorment es va sorprendre per alguna de les bajanades que havia aprovat. El seu partit, la CDU / CSU alemanya, va infringir de manera incondicional l’acord de coalició que havien signat (que va rebutjar els filtres de càrrega), sense tenir en compte el seu propi ministre per a afers digitals.
Es van realitzar herculis esforços a través de les línies de partits per evitar que el text resultés encara pitjor del que ara és. Però al final de tot plegat, un mercadeig a porta tancada entre França i Alemanya va ser suficient per superar les objeccions que hi havia… fins ara.
El que és important assenyalar però, és que “la Unió Europea” en general no n’és culpable, sinó que ho són els que interposen els interessos particulars per sobre dels drets fonamentals. Si voleu podeu canviar-ho a les properes eleccions! L’extrema dreta anti-UE està aprofitant aquesta oportunitat per promoure la seva estreta agenda nacionalista. Però, de fet, sense el persistent suport de l’extrema dreta (el grup ENF dominat pel Front National francès) la llei podria haver estat detinguda a la crucial Comissió d’Afers Jurídics i, en general, no seria tan extremament negativa com avui ho és.
Encara podem aturar aquesta llei!
Els negociadors del Parlament i del Consell que van acordar el text final de la llei tornen ara cap a les seves institucions per demanar-ne l’aprovació. Si passa les dos votacions sense canvis, es convertirà en una llei de la UE, que els estats membres es veuen obligats a aplicar a la legislació nacional.
El procés del Parlament comença amb l’aprovació de la Comissió d’Afers Jurídics, que probablement es donarà el dilluns 18 de febrer.
A continuació, en una data que s’anunciarà, els governs dels estats membres de la UE ho votaran al Consell. La llei pot ser detinguda aquí, ja sigui per 13 governs dels estats membres o per qualsevol nombre de governs que junts representen el 35% de la població de la UE. La darrera vegada, 8 països que representaven el 27% de la població s’hi van oposar. Un gran país com Alemanya o diversos petits haurien de canviar d’opinió: aquesta és la manera menys probable de detenir-la.
La nostra millor aposta és la següent: la votació final al ple del Parlament Europeu, quan tots els 751 diputats, elegits directament per representar la gent, tenen vot. Això tindrà lloc entre el 25 i el 28 de març, el 4 d’abril o entre el 15 i el 18 d’abril. Ja vam demostrar el passat mes de juliol que es pot aconseguir una majoria contra una proposta de copyright nefasta.
El ple pot votar per derogar el projecte de llei o per fer-ne canvis (com ara eliminar els articles 11 i 13). En aquest últim cas, depèn del Consell acceptar aquests canvis (la Directiva es convertiria llavors en llei sense aquests articles) o bé paralitzar la tramitació del projecte fins després de les eleccions comunitàries de maig, que repartiran de nou totes les cartes del joc.