el basar de les espècies

Els Diaris de Ricard Salvat

Moltes voltes els diaris personals o dietaris acostumen a ser, a ulls de molts homenots, una de les ventafocs dels aparadors de les llibreries (per a alguns poc poètics o potser massa prosaics, mai se sap). Però precisament aquesta dificultat per encaixonar-los en una o altra lleixa els fa, als meus ulls, encara més atractius ja que els diaris són, de fet, els precedents dels blocs d’internet contemporanis i l’evolució millorada d’un quadern de bitàcola vital. I el millor indicador de la seva modernitat és que la seva popularitat i transversalitat entre els escriptors arranca al segle dinou i arriba als nostres dies.
Així que no és d’estranyar que una figura tan polifacètica i moderna com la de Ricard Salvat s’embarqués en el seu moment en l’aventura de posar per escrit la visió del món en què vivia i documentant la seva activitat professional. Director teatral de referència d’un temps i d’un país, fundador de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, va ser el primer en conduir a l’escenari obres tan cabdals com Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu, entre d’altres.

Tota aquesta reflexió ve a tomb perquè en aquesta darrera Setmana del Llibre en Català a Barcelona s’hi va dur a terme una lectura de fragments dels seus Diaris amb motiu del desè aniversari de la seva mort. La publicació dels Diaris fins ara inèdits per part de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili és una bona manera de posar en valor i deixar constància de l’obra i de la feina d’aquelles persones que gràcies a la seva participació han donat forma a la cultura actual de la nostra societat.

Que a més a més l’autor d’aquests textos sigui nascut a Tortosa hauria de fer enorgullir els seus conciutadans i, de retruc i per extensió, tots els ebrencs. Poder llegir les seues paraules gràcies a la iniciativa de la Fundació que porta el seu nom i d’institucions públiques ha de ser un motiu de felicitació per tots plegats. Així que visiteu la vostra llibreria, visiteu la vostra biblioteca, i llegiu-los que no us decebran.

[Publicat originalment a la marfanta.]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada