Enguany commemorem el 69è aniversari de la mort del president Companys i, des del basar de les espècies, ens volem sumar als apunts que de ben segur demà ompliran la xarxa amb un podcast.
Companys: un home que va nàixer en un poblet anomenat Tarròs, que va estudiar a la universitat i que, republicà d’esperit, de ben jove es va implicar en la vida social i política del seu país. Reiteradament empresonat per defensar les seues idees i les dels altres durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser amb l’adveniment de la República espanyola quan va poder participar activament en la primera línia de la vida política: regidor de Barcelona, diputat a les Corts, diputat i primer president del Parlament de Catalunya, i president de la Generalitat fins a la seua mort. Una vida que és exemple de servei i sacrifici a les persones i al seu poble.
Per això avui sentireu un poema de l’Emigdi Subirats, que es troba precedit per la veu del Companys (d’un discurs de l’any 37). La cançó que sentireu de fons es titula Teodora y el Oso, i és de Péndulo Diapasón.
Un poema que, per cert, demà a Tarragona a l’homenatge del president Companys no me n’estaré de recitar.
Actualització 15-10-2009: Si voleu, podeu llegir el meu discurs a l’homenatge del president Companys a Tarragona aquí.
A un presidentEndut emmanillat a un captiveri,
En una fossana et van tirar els inhumans.
A tu, cabdill d’un exèrcit de justícia,
fidel a un poble que et va veure
com a símbol del que s’acaba
malament i pitjor es comença.
Em proclamo en rebel·lia,
pel teu nom, davant els estels
que contemplen la neguitejada terra,
on sobren records ingrats i manquen
nous cabdills que encaminen
i no es venguin a l’infern que hi ha a ponent.
La història és un misteri d’injustícia,
on homes amb seny moren pels demés.
Pingback: Avui fa 77 anys – el basar de les espècies